tempus fugit

de tot i de res

12 de juliol de 2018
0 comentaris

un circ dins la història (1)

A cops de bombo i acords musicals d’acordió, un rere l’altre, els acurats exercicis gimnàstics que la parella posicionaven lloats pel presentador i admirats i aplaudits per l’assistència de criatures, adolescents i adults que ocupaven les grades, aconseguien sens dubte fer passar una estona amena que, si més no, allunyava de la monotonia d’activitats culturals (gairebé inexistents) que acostumaven a tenir els barris perifèrics i obrers d’aquella Barcelona que, si fem cas del refrany: “Barcelona és bona si la bossa sona; però si no tens diners, Barcelona no val res”, d’alguna manera, malauradament, els estigmatitzava dia rere dia.
(1) novena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc recollit en la categoria “memòria del barri de porta”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.