tempus fugit

“Estar en orde”: estar així com cal en la disposició que pertoca.
Fa goig veure un racó amb la paret i banc de pedra de marès, acuradament emblanquinats i el detallàs de dos testos de terrissa grisos farcits de geranis i campanetes alineats damunt de l’impol•luta vorera de l’estret carrer del nucli antic de qualsevol antic poble de pescadors de la mediterrània.
L’ombra sovint apareix quan rere de qualsevol racó de qualsevol població turística on l’activitat turística va més enllà, fins i tot del 100/100 de dedicació, s’amaguen les mancances d’habitatges socials i més d’una mà d’obra qualificada però mal pagada ja sigui dins del sector hoteler, restaurador o manteniment privat d’apartaments cases i xalets.
L’estat del benestar, dins la definició que facilita la Viquipèdia trobem aquest punt: “L’estat del benestar es diferencia del sistema liberal absolut, que refusa qualsevol intervenció de l’estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la beneficència de fundacions i esglésies. Els sistemes europeus són mixts i la repartició de les tasques entre l’estat i el privat hi és el resultat de compromisos polítics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.”
Així doncs, preguem perquè el liberalisme absolut no acabi de triomfar “mai dels mais” doncs sinó, malament rai.