tempus fugit

La saviesa dels refranys és inqüestionable, l’expressió que encapçala l’apunt d’avui s’usa per a indicar que algú no té gens d’experiència, o bé que presumeix de saber moltes coses, i no ha vist el món per un forat; que en tindrà, de sorpreses, al llarg de la vida!
Últimament això ens ha passat a molta gent amb l’afer de la Cifuentes que miràvem distanciades presumint de la desafecció d’aquest Estat espanyol, tot pensant que ja res podria sorprendre’ns, però ai l’as!, amb un problema de cleptomania, ara tot d’una ja sabem que dins del famós clavegueram que utilitzen per abatre tot allò que consideren “enemic” de la pàtria un dels espies de la mort (1) que tenen, està dedicat a fer el treball d’observació, recollida i custòdia de relliscades o malifetes dels mateixos militants per, arribat el cas de no poder suportar més l’exigència ciutadana de transparència i justícia, pensant en les pròximes eleccions generals ja van fent camí pel famós canvi de govern “lampedusia” que com a bon placebo guaridor de tot, malauradament només ho sembla, deixant ben vius i actius els virus d’autoritarismes i corrupcions.
De no desempallegar-nos d’aquest Estat espanyol, com sempre, la ciutadania i segurament els partits pro independència que la representin al Congrés i Senat de Madrid, in saecula saeculorum, continuarem no tan sols veient el món per un forat, sinó que també patint la borbònica-feixista endèmia d’humiliació i menyspreu.
(1) DCVB.“Ets un espia de la mort”: es diu en to d’insult i d’irritació a aquell qui tot ho observa i trapasseja (Empordà).