tempus fugit

de tot i de res

22 de març de 2018
0 comentaris

aquell sol, flassada del poble manxec

Quan la solana collava de valent els cossos de la brigada treballadora, de tant en tant, recuperant forces o dilatant el temps de feina qui sap si per complir l’establer en la contractació o fent la legítima viu-viu d’allargar-la, compensant així segurament l’avar jornal, els molins escrostonats per defora i per dins s’anaven restaurant recuperant, tanmateix, la dignitat cultural com a poble feiner d’ancestres agraris autosuficients i comunitàriament compartits.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.