tempus fugit

de tot i de res

20 de febrer de 2018
0 comentaris

gràcies marta bonica per la teva aportació lletrista a la marxa reial, la granadera o la d`honor o a l`himne d`espanya, el que tu vulguis marta bonica

Com que per segons quins mitjans de comunicació la versió de l’himne espanyol que has fet no només es comentada sinó que també elogiada, una que és tafanera de mena i perquè no també sobrada de morbo, no ha trigat gaire a cercar-la per la xarxa a veure que i, pel que sembla, tu tampoc encara no has trobat la manera de rebaixar l’orgull patriòtic fins al punt d’estar del tot convençuda que no s’ha de demanar perdó per res. Gràcies Marta bonica, la descendència de bona part de les Amèriques hispanes (entre altres col•lectius) potser els faràs pensar si no estan o estem equivocats.
La teva esplendorosa actuació al Teatro de la Zarzuela de Madrid, no amaga però la realitat d’aquest decadent regne espanyol, de fet és com la imatge triada per l’apunt al bloc on, ni el sol radiant ni l’oreneta de guix esmaltats intentant espargir gloriosos rajos l’un i aires de llibertat l’altra mai seran capaços d’esvair la fredor de la humitat acumulada en la pedra mares suportada, estoicament, per un parell de coloms habitants de carn i d’os famèlics en temporada baixa, d’una de les realitats que, gràcies Marta bonica, al fet que tu vius a Miami, lloc que algunes persones considereu paradisíac, us perdeu, estalvieu i vés a saber que més, de veure entre altres mancances com la democràtica, vergonyosament arrelades dins la gloriosa Espanya que t’emociona.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.