tempus fugit

Un cop assumida la reivindicació de la plaça, més d’un dia aprofitant el bon temps s’hi formaven grupets de gent possessionant-se de l’espai organitzant una timba de joc sense ànim de lucre o, treballant cabdells de cotó i llana fent anar el ganxet o les agulles de mitja i així, mentre feien petar la xerrada, seguint la genètica femenina, amb les mans anaven teixint.
Donades les circumstàncies, en veure aquests fets, per la imaginació, a vegades se t’apareixien els sempiterns i ja clàssics personatges creats per Samuel Beckett, en Vladímir i Estragó, amb la diferència del fet que, els protagonistes asseguts a la plaça Sóller, gràcies a la tossuderia i emprenyamenta col•lectiva, un dia finalment els arribaria el tal Godot, urbanístic.

Més i millor informació a “les batalles de 9 barris” de Xavier Montanyà