tempus fugit

A les dones i homes que, ostentant l’alcaldia de més de 500 pobles o ciutats de Catalunya, éreu pressents avui al paranimf de la universitat de Barcelona, i també, als membres del Govern de la Generalitat que els heu dirigit la paraula…, renoi!, quin tip de fer-nos emocionar a qui, en la distància curta o llarga d’espai, us estem seguint i estalonat com millor sabem o podem en aquest procés cap a la independència de Catalunya.
Aquest procés ja no té aturada possible.
Aquest procés ja s’està convertint en un envejable model digne d’imitar i, d’alguna manera si es vol, fàcil d’aplicar davant qualsevol situació d’abús oligàrquic de poder.
Aquest procés és la demostració, un cop més dins la història de la humanitat, de la democràcia popular alliçonant com s’aconsegueixen drets socials.
I ara aquest procés amb la incorporació de l’últim i tanmateix encertat eslògan “o armes o urnes”, si el govern de l’Estat espanyol segueix negant l’evidència del dret a decidir en un referèndum el destí de Catalunya judicialitzant persones o entitats, l’auguro que ja poden preparar presons, pavellons, camps de concentració…, per fer encabir la població que arribat el cas, fins i tot de fora vindrem per fer-vos costat.