tempus fugit

Coincidint que hem nascut dins la mateixa dècada dels 40 del passat segle, puc constatar, per experiència pròpia, que aquest bon home està més a prop de repapiejar que de raonar.
L’home, ara s’ha adonat que aquell ribot guardat (ell guarda, no desa) en un calaix del despatx i que va utilitzar per rebaixar el pla Ibarretxe i l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya l’any 2006, l’haurà perdut o el trobarà petit per afrontar l’actual repte de l’independentisme català, per la qual cosa, segurament, desesperat o senilment trasbalsat, ja estarà cercant la monumental garlopa que simbolitzi l’article 155 de la Constitució per aconsellar al govern de torn de la monàrquica Espanya que afronti, raspallant i a cops si és menester, el democràtic i pacífic desafiament de la majoria de la ciutadania de Catalunya que vol, l’1 d’octubre d’enguany, exercir el dret de votar per decidir el seu destí.