seduint rere el vidre

No t’encaparris gaire si veus transitar més persones del normal, pensa que al capdavall del carrer hi ha un gran mirador i tres baixades a la cala plena de restaurants amb taules parades i braços oberts frisosos de rebre’ls, això vol dir que un cop atesa la clientela, segons d’on bufa el vent arriba aquella olor de sofregit o de carn i peix a la planxa que activa la gana o la desgana al veïnat humà i animal segons com tinguem el dia.
Repeteixo, no t’encaparris, només dels dotze que té l’any seran quatre els mesos de frenesí estival, pensa però, que quan s’acabi la transhumància que dóna vida al poble, trobaràs a faltar les mirades i picadetes de dits al vidre de qui veient-te no pot dissimular, donat el cas, la fascinació pels gats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *