tempus fugit

L’habitacle de marès de façana escrostonada amb la porta i finestra principals d’aquella antiga fusta de qualitat perdurable en el temps, suporta també un sostre de velles teules elaborades potser a mà on alguna llavor de panconia va fent la seva, segons com tot plegat, situacions com aquesta, ja comencen a ser un oasi d’autenticitat en mig de tanta construcció nova de grisos blocs de formigó estucat i parts imprescindibles de l’edifici fetes amb l’acabat que paradoxalment es coneix com la fusteria d’alumini. Restaurar millor que demolir?