tempus fugit

Guardons, la cara i la creu.
Segurament més tard que d’hora van arranjant-se les deficiències del barri, tanmateix, tard o d’hora el Sr. Joan Antoni Solans Huguet va rebre el 2003 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, guardó que, les mans d’un  Jordi Pujol i Soley li van penjar al coll i que va acceptar de bon grat, com era d’esperar per premiar-lo dels mèrits aconseguits en la trajectòria professional desenvolupada dins les dependències del Cap i Casal de Catalunya. És la cara de la moneda, aquella que no qüestiona -perquè se la suposa- l’honestedat ni de qui fa l’entrega ni de bona part dels components que movien els fils dins la institució que comanava el molt Honorable.
Ell, no va fer com una de les lluitadores veïnals que dignament va saber rebutjar, en aquest cas la Medalla d’honor de la ciutat, que l’alcalde Trias li volia penjar com a mèrit a la llarga lluita veïnal. La Maruja de 9 barris, és la creu de la moneda doncs va saber que, qüestionant com sempre s’ha de fer, ni de bon tros tenien -i potser continuen tenint- final els casos d’endèmica precarietat estructural institucional sempre arrelada només  als barris obrers de les ciutats.

Més i millor informació a “les batalles de 9 barris” de Xavier Montanyà