tempus fugit

Ni fàcil ni difícil, ni plaent ni desagradable tant pels veïns com pel representant d’urbanisme, devia ser el recorregut pels carrers del barri fent els uns, per temorenca, educades queixes verbals que aquella autoritat de paisà escoltava i, a l’hora de replicar-les ho feia amb les bones maneres característiques de la nova fornada de demòcrates -alguns de convicció- que ocupaven càrrecs públics.
El Sr. Solans, feia aquell treball de camp esperançador pels representants dels veïns que actuant d’amfitrions, confiaven poder informar en la propera assemblea general la bona notícia del fet que les mobilitzacions no havien caigut ni en la sordesa ni en l’oblit, per la qual cosa, de no abaixar la guàrdia, tard o d’hora les paraules de l’alt i curós treballador de l’administració pública revertirien ben aviat en fets.

Més i millor informació a “les batalles de 9 barris” de Xavier Montanyà