tempus fugit

Si va apostar pel NO al Brexit, potser deprimida aquesta façana d’estil colonial anglès representi la sensació de deixadesa de caure en l’abandó però, si va apostar pel SÍ, de facto ja representa l’espera de la lluentor que l’ha de redimir però -sempre n’hi ha un de però- si fem una repassada a les reflexions que Tony Judt va deixar-nos al seu assaig “El món no se’n surt” tot d’una veurem que allò que cataloga com a “malestars del present” producte del passat, amb els anys, arrelats i ben arrelats, ja s’ha convertit en els desassossecs del futur producte de façanes i qualitat de vida humana escrostonades de l’abans, duran i del post-brexit.