tempus fugit

Formant part del passat, en els temps es perd l’habilitat senzilla i discreta de construir graó a graó senderis de comunicació entre terra i mar. Algun d’ells, escarpats als penya-segats s’incorporen al paisatge suavitzant-lo i han estat transitats durant generacions facilitant l’accés (privat o públic) de poder gaudir del bany o d’embarcador.
Però temps al temps, ja que, de l’actual febre compradora de grups globals immobiliaris d’inversió que ja han ficat l’ull a l’arxipèlag balear, potser falta menys perquè, especulant o no, a l’idíl•lic racó no li arribi l’hora de veure’n suplantat, el treball picapedrer artesanal fet, amb novadores escales o ascensors galàctics, és a dir que, a partir d’ara, qui sap si només queda esperar la durada del temps d’espera de tot plegat per continuar usant i gaudint l’ancestral sistema de comunicació.