tempus fugit

Història “Fins al segle XIX el que actualment és el barri de Porta era un territori rural i pràcticament despoblat. Formava part de Santa Eulàlia de Vilapiscina, que en aquells dies era un barri del municipi independent de Sant Andreu de Palomar, annexionat a Barcelona en 1897.”
En la dècada dels 70, els barris perifèrics crescuts una o dues dècades anteriors de la mà d’un urbanisme no només especulatiu sinó que també maldestre, es van convertir en un camp de cultiu perquè la ciutadania prengués consciència del fet que, sense mobilitzacions veïnals no s’aconseguirien les millores del tot imprescindibles per no quedar ancorats territorialment en una mena de vagó de tercera en el millor del casos o en el pitjor -que també existia- en un vagó de transport de càrrega.
Avui, la fisonomia de la Plaça Sóller ja no és la mateixa de quan sorgiren les primeres mobilitzacions veïnals a les quals corresponen les imatges del recull de clixés fins ara adormits en una capsa, testimonis d’aquelles reivindicacions de dones homes i criatures del barri, exigint el que per dret els corresponia i que, seguint la política classista innata en el poder, els anava escatimant, és a dir, l’asfaltat i clavegueram inexistents en més d’un carrer a banda i banda edificat, semàfors, una escola pública i altres necessitats cíviques del tot nul•les dins del barri de Porta durant els 70.
En una primera sèrie per a qui pugui interessar, compartiré 28 imatges d’aquelles primeres mobilitzacions.

Més i millor informació a “les batalles de 9 barris” de Xavier Montanyà