pragmatisme felí

Sembla que haguessis baixat del pedestal i qui sap si tal vegada ho has fet- definitivament- per recordar-nos que, això d’idolatrar éssers vius o morts, elevant-los dalt d’una peanya, massa vegades acostuma a ser el parany dels poders fàctics que, en la temença de perdre domini, sempre alimenten l’estupidesa i el fanatisme per salvaguardar l’esquena.
Tu, intel•ligent moixet, segueix de potes ben arran del terra, que això de no tocar-lo és cosa de l’estultícia dels humans tal qual acostumava a recordar-nos un tal Miquel Bauçà, felanitxer de naixement i barceloní d’extinció.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*