tempus fugit

de tot i de res

27 de juliol de 2016
0 comentaris

l’agró gris

De lluny estant, l’au caminava a poc a poc evitant torbar la seva reflectida figura dins l’abadia arraconada, tan a poc a poc anava que semblava que ella i ningú més, acaparava per una estona tota l’elegància i astúcia del món.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.