tempus fugit

de tot i de res

20 de juliol de 2016
0 comentaris

punts de suport

Arquimedes de Siracusa va dir «Doneu-me un punt de suport, i mouré el món».
De fet, tothom conscientment, inconscientment, per necessitat o per abúlia, cerquem suports que ajudin a tirar endavant tots els aspectes que conformen la vital existència en espera d’assolir els millors resultats propis i, de vegades, desinteressadament, els de persones de l’entorn propi o fins i tot llunyà.
Ahir sense anar més lluny, al congrés espanyol vam poder veure els resultats finals de la recerca invisible de suports que van haver de fer tots plegats, per aconseguir cadires de representació màxima en la legislatura vinent. Per a la ciutadania del carrer?, uns culs asseguts del tot esperats i d’altres sorprenents encara que ja se sap, que en això de la política no només el tot si val pren condició de correcte sinó que el fet d’enredar a la penya dels votants també… Ah benaurada abstenció!!!

àpats
19.01.2016 | 8.45
justificar
23.02.2022 | 8.23
per terra, tot al seu lloc
19.12.2022 | 8.33

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.