tempus fugit

No pateixis, el tret d’enregistrar la foto és pacífic i tot d’una m’aparto del mirador i d’entorpir la teva intimitat, no voldria pas que la natural desconfiança en veure’t sorprès pel darrere et fes fer un fatídic pas en fals cap al buit del penya-segat i acabessis a les aigües del port d’on de ben segur te’n sortiries  esverat, xop i alhora airós sense oblidar mai l’accident i  jo, de ben segur que també  esverada, regalimant més d’una llàgrima i malgirbada a més a més de no oblidar-lo, mai  m’ho perdonaria.