tempus fugit

de tot i de res

1 de juny de 2016
0 comentaris

mèu, mèu mèu, que vol dir: lliris? no gràcies.

L’enorme test que forma part del decorat urbà, feia patxoca lluint bulbs i llirs en flor, sobtadament però, d’un dia per altre, el conjunt floral va desaparèixer i tot d’una malt pensant, ja te l’imaginaves dins del gerro en algun racó d’una casa o de l’església davant la imatge de la verge Maria, en ser el mes de maig el dedicat a la seva devoció,  en l’acte de l’ofrena que acompanya l’oració d’idolatria de qui creu en ella fins que, casualitats de la recerca en Internet del nom de l’espècie floral, topes amb una pàgina que avisa de les reaccions adverses i fins i tot letals per als felins per ingesta d’algunes plantes, entre elles els lliris, que poden afectar-los i,  en aquest cas, celebres la desforestació de la torreta urbana substituïda ara per un conjunt dels sempre fidels exultants i “comestibles” geranis.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.