tempus fugit

Ara observem que als arbres de la morera, a dos dies de la poda, ja els surten brots de branques folrades de tímides fulles d’intensa verdor que de mica en mica agafaran l’enorme i característic format que cobrirà d’ombra l’espai destinat a asseure’s una estona per gaudir, o no, del moment.
Ara també queda reflectit en la imatge que encara és prest per desitjar l’ombra.
Ara, veient també la grisor del cap, agraeix enfrontar-se al sol tot esperant que aquest possibiliti mitigar uns quants mals de la carcanada.
Ara, també la imatge de la parella pot fer escaient la dita “qui dia passa any empeny”, en al•lusió al natural desig de gairebé tothom d’allargar l’existència en aquest món.