tempus fugit

de tot i de res

3 de maig de 2016
0 comentaris

una lleugeresa canina

De la imatge ja en fa temps però com que fa pocs dies vaig creuar-me amb un dàlmata, en va venir al cap que tenia un deute pendent amb ells.
Entre altra informació, la Viquipèdia diu que “la popularitat dels dàlmates s’esdevingué a partir del segle XVII, i especialment durant el segle XVIII a Anglaterra, quan l’aristocràcia va emprar-los com a escortes de carruatges. Posteriorment, els cossos de bombers britànics adoptaren els dàlmates per a desenvolupar tasques de rescat”.
Ara, passada l’època d’esplendor de classe, també diuen que és un gos ideal per la família, hiperactiu de cadell i més temperat a mesura que es va fent gran, així doncs, l’exemplar caní que amablement va deixar-se fotografiar, de ben segur que genèticament duia enregistrada l’equilibrada dieta dels ancestres aristocràtics, i per això no tenia cap dubte en aconsellar a tothom que passegés pel voltant, begudes “light”.

malabars
17.04.2014 | 8.14
A Sense categoria
dissabte (17) de la marçal
24.01.2015 | 8.52

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.