tempus fugit

Que el canvi climàtic, a la llarga i qui sap si a la curta, farà apujar el nivell dels mars facilitant que s’endinsin als continents minvant l’espai de zones costaneres, és una realitat de bon tros constatada pels científics i divulgada pels experts en el medi ambient que no es cansen d’explicar-nos amb tots els ets i uts que, de no prendre mesures preventives aturant el tot si val sobre l’ús de combustibles tipus CO2, pot accelerar-se la catàstrofe que al cap i a la fi, tard o d’hora arribarà.
Culpables i no culpables, deixem a l’avenir de les generacions posteriors un panorama de degradació ecològica encara més complex del que ens deixaren els avantpassats i, potser per allò de prioritzar el benestar propi, ens escapolim de pensar en el benestar col•lectiu i global i així tenim que la frase campi qui pugui, és la que defineix millor els nostres actes socials o això, en un rampell d’ironia és el que em va passar pel cap veient el conjunt de la imatge on potser albirant el futur, algú ja va adquirir el tros de terra proper a l’aigua de la cala de Sant Esteve deixant la barqueta senyalitzant la propietat de l’espai d’amarrament a tocar de la caseta que segurament tindrà pensat fer-se, és a dir: a futura mala estada, bona cara.