tempus fugit

de tot i de res

5 de febrer de 2016
0 comentaris

solitari de canya ham i esquer

Fidel a la pesca de proximitat, la seva presencia, personalitza l’espai emboirat; a més a més, serà l’espectador privilegiat de veure com de mica en mica la boirassa s’esvaeix donant pas a l’aparició d’un prepotent roig sol que s’alçarà groguejant fins a encegar la vista de qui gosi mirar-lo, les gotes d’humitat presents damunt qualsevol superfície s’eixugaran i, amb sort, mentre tot això passa, dos, tres o més peixos seran alçats amb prestesa pel protagonista de la imatge, llavors, el solitari de tres naips, canya, ham i esquer, s’haurà acabat però, com acostuma a passar, no les ganes de jugar-ne, potser l’endemà mateix, un de nou.

adobant
22.08.2013 | 9.19
A Sense categoria
sota l’art protector
21.04.2016 | 8.48

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.