tempus fugit

Amb l’aparició d’aquest senyal d’alerta sota l’al·legoria del grafit, podríem associar-lo amb la UE, en construcció des de fa dècades, on cada vegada més es fa visible la malformació dels fonaments a causa de les desigualtats parides per  l’economia de mercat i la seva globalització per la qual cosa, no se’n surt gairebé ni del problema de la crisi econòmica ni del de, l’ara per ara més colpidora, situació dels refugiats alguns tràgicament morts pel camí o, pels que emmalaltiran als precaris campaments d’acollida esperant una sortida de kafkiana selecció, essent aquests “campus” de l’amoral solidaritat de la classe política de la UE, cada vegada més semblants als de concentració que tant proliferaren durant i després de les dues últimes guerres històricament ressenyades d’Europa.

PD. A vegades, retens una imatge pensant en la inspiració que,  a vegades ve després d’una o dues o tres o cent lectures i és quan, a vegades, tota la ràbia és més fàcil d’expressar.