tempus fugit

Responent a la pregunta diria que tothom, però la temença de les que som independentistes i alhora defensores incondicionals dels drets socials i humans, tal vegada al mateix temps s’esdevé una por gaudidora i impotent.
Gaudidora perquè el coratge ideològic amb el qual la CUP duu el procés, està clarament exempt de cap prepotència que no sigui l’encarrilada pel desig d’un benestar social col•lectiu lliure de castes.
Impotent per la por de veure que tot plegat acabi com fum d’encenalls si l’espasa de Dàmocles o la tirana bota destructora que enarboren alguns poders fàctics de l’estat central o unionistes oligarques catalans, repeteixen agressions i humiliacions del bracet de sibil•lines estratègies disfressades de democràcia difícils de detectar i per tant, dificultoses de respondre amb una contundent assumida i potent ben organitzada desobediència civil majoritària entre la ciutadania.
Però com que és aquí, en l’organització ciutadana, on rau la força i la coherència que ha fet avançar el procés, segur, segur que ens en sortirem en benefici mutu pels que marxem, desempallegats de benes als ulls, i pels que queden que de ben segur no trigaran gens ni mica en CUP-organitzar-se per, sinó fer-lo petar, almenys fer trontollar el monstre neoliberal que ens tenalla.
Així doncs, què carai! Endavant les atxes!

conferència de la CUP a la Universitat Pompeu Fabra: https://www.youtube.com/watch?t=3&v=9wvW1b53hfw