6 d'octubre de 2015
aturats en el temps
Diuen que quan ja formis part dels absents, mentre algú et recordi mai t’hauràs mort.
S’ha de veure el que dóna de pensar un rellotge i un retrat esposats al terra d’un mercat de vell. Temps i temps segurament ocupant un lloc en una prestatgeria, vitrina, còmoda o tauleta de nit o d’estar, el nen vestit de primera comunió atrauria, durant el temps, centenars i potser milers de mirades, memoritzant, de tant en tant, algunes de les seves virtuts o defectes i, tanmateix, el rellotge faria saber a qui el mantenia en hora, que encara era viu en el temps.
Però un dia, de sobte, qui sabia prou bé la identitat del xicot preocupant-se alhora de controlar la puntualitat del pas de les hores, traspassà segurament a la dimensió del tot o del no-res i ara, la figura dins del singular marc platejat, verdejat amb el temps, al costat del rellotge ja aturat, al terra de la gangària, simbolitza el personatge anònim que, dins del pensament col•lectiu, a més d’una persona pot, fins i tot, fer-li volar la imaginació.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!