tempus fugit

de tot i de res

30 de març de 2015
0 comentaris

sons ofegats

Temps enrere, les velles rovellades i mig desfetes corneta i tuba, havien d’enaltir l’animositat de músics i espectadors presents en desfilades militars o concerts. Ara, sota el porxo d’entrada d’una casa d’esbarjo a l’altre cantó del port de Maó, a tot més i amb imaginació, la seva presència deixa entreveure la potent sonoritat que devien tenir, de fet, només el timbre, quan algú el pitgi, serà l’únic element del conjunt que, ara per ara, pot produir una sonora i monòtona nota musical.

És en silenci que t’adones que hi sents.” James Joyce, escriptor irlandès en llengua anglesa (1882-1941)

MADIBA
07.12.2013 | 8.45
A Sense categoria
era
14.07.2022 | 8.39
natura viva salvatge
29.10.2014 | 8.45

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.