tempus fugit

Enquadrat com dins d’una pantalla de cinema o televisor, cada dia, el finestral reflecteix el mateix punt de cel canviant segons passin el sol i les nuvolades.
Sense voler, la finestra-mirall et fa venir al cap la pel•lícula Smoke basada en un relat curt de Paul Auster, on el protagonista de la història Auggie, surt puntualment a la mateixa primerenca hora del dia del seu habitatge -on la botiga d’entrada la dedica a la venda de tabac- amb una càmera de fotografiar i un trípode que col•loca, exactament, sempre al mateix lloc de l’àmplia vorera que té enfront de l’establiment, i fa una única fotografia de la panoràmica de l’encreuament de carrers del davant. Un cop revelat el carret, enganxa les fotos ordenadament en àlbums amb la intenció, aparentment, de demostrar-se o demostrar a qui explica la seva afició, de què encara que no ho sembli, si hi ha voluntat, en la rutina també és possible trobar novetats o, si més no, variants que alleugin estats d’ànim caiguts.