tempus fugit

Les terrasses d’Avalon
Nocturn dels cambrers – Miquel Cardell

Blanques bèsties de l’aigua
negra lentament surten:
les nocturnes hamaques.

Abandonades
sobre l’arena,
somien amenaces,

cambrers que, a poalades,
estenen pells escumejants de tigre
en negre i blanc sobre les carreteres,

presagis de la pluja
que ha d’arribar demà.

Serà sols un anunci
de cendra quan claregin
els confirmats metalls,

una olor de calitja que ha d’acréixer
i fer pesants tots els grisos del dia
fins que tornin les barques abans d’hora.