tempus fugit

Són apartaments que lloguen amb una comunitària piscina privada ben visible des d’una balconada que rodeja la restauració de les ruïnes del castell de Sant Antoni de Fornells, i tal com informa una placa en el recorregut podem assabentar-nos que: “L’origen del poble de Fornells està lligat a la fortificació de la badia, enclavament estratègic de l’illa de Menorca. El procés de construcció del castell, a partir del 1637, va propiciar l’aparició d’un raval. A les dècades posteriors a l’inici de les obres (1647-168O), es van construir les primeres cases i els primers carrers i places del raval forneller. Els primers fornellers van  ser persones lligades a la construcció del castell i els militars destinats a la fortificació. Amb el temps, aquest petit nucli de població es consolidaria. A partir de 1782, amb la inutilització del castell, Fornells perdrà interès per als militars i, a partir de llavors, s’anirà convertint gradualment en un poble bàsicament de pescadors. Durant el segle XX, s’ha convertit en un poble turístic que destaca per la singularitat del seu paisatge, per l’oferta nàutica i per la gastronomia marinera tradicional menorquina.”

Per tant, fent el recorregut turístic pel cultural lloc segons com fa patxoca que, a tocar dels dits, puguis topar-te amb clònics apartaments d’esbarjo estiuenc i poder observar, durant la canícula d’estiu, a qui prefereixi un bany d’aigua (amb clor o sense) menyspreant de fer-ho a l’entorn natural, clar que, arribat el cas, tal vegada l’afany de lluir el cos bronzejat damunt la ben cuidada gespa, també a nosaltres podria fer-nos perdre l’oremus i optaríem per quedar-nos a l’espai llogat que per això l’hem pagat… o no?