tempus fugit

S’asseuen en algun banc de la miranda encarada al tranquil i llarg port maonès. Són els assossegats visitants de la temporada baixa que tal vegada, per haver cremat  accelerades etapes vitals, gaudeixen ara d’una merescuda i privilegiada ben guanyada letargia. Segurament a ells tant de bo no els arribi la precària situació que potser, tal com està el món, intueixen sacsejarà a la majoria dels seus descendents quan arribin a la vellesa, tot depèn, està ben clar, d’en quin cantó es trobin, si en el del 90% o en el del 10%.