tempus fugit

de tot i de res

26 de setembre de 2014
0 comentaris

resistents (13)

Són els del Km.0.

Qui coneix Menorca sap que poden comptar-se per desenes els estrets camins rurals de paret seca que conformen la xarxa de comunicació entre els llocs del municipi de cada poble o dels indrets dignes de freqüentar per una raó o altre. Acostumen a ser camins angosts i de pronunciats revolts on és difícil que vehicles de quatre rodes disposin de la suficient amplària per creuar-se o avançar-se i així, quan això succeeix, un innat codi ètic fa que el cotxo més proper al tros eixamplat del camí s’esperi, o bé reculi fins a ell, deixant passar el que ve de cara que agraeix la maniobra amb una cordial salutació i, si es troben amb un tractor, també o tenen clar, van darrere el seu pausat i monòton pas sense cap neguit de pressa o en el cas d’encreuament, és el vehicle més lleuger el que recula el tros que faci falta, a fi i efecte de no entorpir la feina i temps de l’esforçat ramader que està contribuint a fer que, a s’illa, no es perdi l’essència i valor que representa tenir durant tot l’any, part de la subsistència que provingui del famós Km 0.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.