tempus fugit

“esmenament”

 On deia: “Diuen que les buguenvíl·lees són difícils d’encarrilar, hi ha però que, conscients del poc espai on les ha tocat créixer, no es resignen a no lluir l’esplendor que les caracteritza i se les empesquen per formar una mena d’enjoiellat jardí vertical on, el magenta de la flor i verdor de la resta, fan la delícia dels vianants.”

Ha de dir: Com que sovint passo pel costat de buguenvíl·lies, inconscientment vaig deduir que aquest baladre vist a distància també ho era i d’aquí el meu error imperdonable (doncs ja tinc una edat) de penjar una fotografia sense contrastar com cal el nom que l’hi dono. Així doncs, gràcies a l’observació d’un amic, el que surt a la foto és un baladre, per tan el títol correcte  és el de “baladrenassos” que, en tractar-se d’un arbust, potser no sigui tan difícil d’encarrilar però si igual d’espectacular, a més a més, dada la seva toxicitat, diuen que, estudiada i tractada als laboratoris té un munt de possibilitats mèdiques…, per si de cas però, seguirem contemplant-lo amb respecte i sobretot, a distància.