tempus fugit

Hi ha qui corre fins a esgotar-se, hi ha qui s’asseu també fins a fer-ho. Hi ha qui pensa com fer per no pensar, hi ha qui, no pensant en allò que el fa pensar, ja en té prou…, i així infinitat de bajanades que et passen pel cap i que no saps com fer per apujar el grau d’intel·ligència del cervell sense caure en el fet que potser sigui l’avorriment el causant del constant baix llistó cerebral…, ara mateix, jo mateixa i, potser tu, ens trobem en aquella fase ni cansada ni relaxada esquivant el poca-solta tedi que, massa sovint, creiem veure que ens envolta, per tant, millor ho deixem córrer col·locant, això si, l’ortodox i correcte punt final .

ah!, i si aquest no és el teu cas, enhorabona!