tempus fugit

de tot i de res

18 d'agost de 2014
0 comentaris

de “monyos” i “quixots”

És el característic i sempre popular personatge que volta per qualsevol ciutat rallant sol i en veu alta. És el quixot o la monyos també del segle XXI que ens recorda el feble mur que separa (i que tanta por fa traspassar-lo) de tenir l’aparença d’una suposada “normalitat” a la de, sense embuts, la d’una persona guillada, condició aquesta última però, que ens permetria d’esbombar, clarament i sense malícia, allò que pensem del món i dels seus dirigents habitants i costums, condicions al cap i a la fi que potser fossin l’única causa que ens empenyerien a la condició d’orat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.