tempus fugit

Avui, a la botiga familiar que encara es manté dempeus, una balança elèctrica i un taulell amb vitrina han usurpat la modesta taula amb  estris que ja formen, orgullosament, part de la decoració de l’obligada modernització. Si gosem aprofundir una mica més, veurem tal vegada un altre subtil usurpació més fondal, més punyent: la de la clientela, que atreta pels nous hàbits de comprar a les grans superfícies des de fa temps instal·lades en impersonals polígons on els preus estan “tirats”, ha fet que el modest i familiar negoci del carnisser de tota la vida al poble, comenci a ser un fracàs econòmic i per tant prest a desaparèixer per donar pas a vés a saber quin tipus de comerç, tal vegada inescaient dins del tradicional mercat, però al cap i a la fi rendible.