tempus fugit

de tot i de res

2 d'agost de 2013
Sense categoria
0 comentaris

rosada

Una humitosa càlida albada a l’inici de la tardor oferia, al besllum, el contrast de la rosada invasora dels camps i marges que els murs de paret seca s’encarreguen de mantenir frondosos possibilitant així que centenars de teranyines s’arrenglerin, una darrera l’altre, en molts dels trams de l’estreta i llarga carretera que duu al far de Favàritx.

Al mig de cada una d’aquestes artesanes teles, l’aranya pacientment queda a  resguard, no te presa, ella sap que  minúsculs insectes innocentment aniran quedant enganxats en la resistent tela un cop l’evaporació de la rosada els  permeti  el vol, l’ormeig que ha construït és prou resistent,   ni el pes de les gotes de gebre l’han aconseguit destruir.

 Tan sols la força del vent,  tramuntanada, ponentada, llevantada o un fort migjorn, aconseguiran esborrar del paisatge  el bell espectacle del trampós ormeig obra mestra dels aràcnids.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.