El Campanaret

Dimarts 12 d’agost de 2014

Cada cop sembla més clar que si el govern espanyol porta al Tribunal Constitucional la convocatòria de la consulta del 9-N la millor opció serà la d’unes eleccions plebiscitàries. Artur Mas sempre ho ha donat a entendre i en els últims dies els consellers Joana Ortega, Santi Vila i el mateix Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, s’han pronunciat en aquest sentit. I això, que en el fons és el que sempre s’ha dit, no agrada a bona part de la resta de partits que van pactar el 9-N, o almenys així ho verbalitzen públicament. Tot i que en aquell moment la majoria ja sabia que l’estat espanyol no toleraria la consulta ara ERC, la CUP, EUiA i grupuscles independentistes posen el crit al cel i defensen que s’han de posar les urnes digui el que digui el Constitucional. Tot dependrà de com vagi l’Onze de Setembre —hauria de ser una nova demostració de força del poble català— i del que acabin acordant els partits favorables a la consulta. Però el que s’ha d’evitar de totes totes és barallar-nos entre nosaltres. El poder espanyol farà el que pugui i més per propiciar-ho i seria un error majúscul i de conseqüències nefastes pels nostres interessos caure en el parany. L’important és poder votar si volem o no la independència i el més sensat si no es pot fer una consulta legal és fer-ho en unes plebiscitàries, que serien plenament legals i inqüestionables, atès que la potesat de convocar eleccions al Parlament és del president de la Generalitat. Una cosa és que els més impacients puguin pressionar per la data de la cita electoral però costa més d’entendre que s’entestin en aquest “consulta tant sí com no” quan hi ha altres fórmules per poder votar i fer-ho legalment com ja va apuntar en el seu moment el Consell Nacional per a la Transició Nacional. Quan portes 300 anys ocupat més val fer les coses ben fetes i tardar uns mesos més a guanyar la llibertat definitiva que posar en risc el procés. I davant el poder d’un estat com l’espanyol la gran força del poble català és la unitat i el civisme. Precipitar una radicalització en les formes no és ni intel·ligent ni convenient perquè com més es crispi el conflicte més tenim les de perdre. I del que es tracta és de guanyar. En algun moment, certament, caldrà trencar amb la legalitat espanyola. Ningú no ho dubta. Però no és molt més pertinent fer-ho amb una Declaració Unilateral d’Independència per part d’un Parlament de Catalunya amb una majoria de diputats que hagin estat elegits amb aquest mandat democràtic? Unes eleccions que arribarien després que es visualitzi arreu que l’estat espanyol ha impedit la celebració de la consulta i que exigiran, sobretot als partits, grans dosis de generositat per confeccionar una candidatura el més unitària possible.

Dimecres 13 d’agost de 2014

Artur Mas ha triat el Tricentenari de la Batalla de Talamanca per esvair dubtes i deixar clar que “en allò que depèn de mi només hi ha un pla: votar”. El president ha refermat que convocarà la consulta pel 9-N i que quan s’hagin de prendre decisions importants es consensuaran amb tots els partits que van acordar la data i la pregunta. Ha demanat “sumar el màxim d’esforços possibles” i no especular sobre com reaccionaran els altres. Això sí, ha advertit que “no hem de menystenir ni menysprear mai les forces dels nostres contrincants. Hem de saber que aquesta força existeix i actuar en conseqüència, que vol dir que hem d’actuar amb valentia i amb intel·ligència, les dues coses juntes”. Per últim ha demanat deixar enrere les tàctiques partidistes: “si el consens polític s’afebleix el procés també s’afebleix. I això ho ha de tenir tothom present, perquè en moments excepcionals de la història les actituds també han de ser excepcionals”.

L’ANC i Òmnium han fet una crida a la gent perquè s’apunti a la V de l’Onze de Setembre. L’organització diu que s’ha arribat als 115.000 inscrits però reconeixen que el ritme d’inscripcions està per sota de les previsions. Carme Forcadell assegura que només un èxit aclaparador l’11-S garantirà que el 9-N es pugui votar.

Divendres 15 d’agost de 2014

La Unió Europea ha acordat donar suport a l’enviament d’armes per part dels estats membres —França ja ho va anunciar ahir— als kurds perseguits pels gihadistes de l’Estat Islàmic. Precisament, davant la situació actual a l’Iraq, cada cop són més els estats occidentals que defensen la independència del Kurdistan, almenys de la part ara iraquiana. No és el cas de l’estat espanyol. El seu ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, s’ha encarregat de subratllar que “l’enviament havia de tenir el consentiment de Bagdad, un govern central que ha de ser inclusiu de totes les comunitats de l’Iraq i assegurar la integritat territorial del país”.

Diumenge 17 d’agost de 2014

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, publica un article a El Punt Avui en el que manifesta que “no acceptarem sotmetre la nostra voluntat de votar a l’arbitri d’un grup de magistrats designats a dit pel PSOE i el PP, mai”. Adverteix que “els acords hi són per complir-los, no per especular-hi frívolament. A aquells que no estiguin a l’altura del moment, la història els jutjarà; no és el moment de dubtes ni vacil·lacions”. I conclou que “el dret de votar i decidir el nostre futur no serà cap concessió graciosa, no ens el regalaran en cap despatx, ens el guanyarem al carrer. I serà una consulta legal perquè tindrem una llei de consultes i serà acordada perquè és el fruit d’un enorme consens social i polític. Volem votar i votarem i acceptarem el resultat de les urnes. Perquè nosaltres sí que som demòcrates i sí que acceptem el veredicte de la ciutadania”.

El diari anglès ‘The Independent’ publica un reportatge que conclou que “Madrid s’amaga darrere de la Constitució perquè tothom sap que Catalunya probablement votarà per la independència” i vaticina que si una majoria clara dels catalans volen que el seu país sigui un estat independent “Espanya, que és un país democràtic, tindrà molta pressió i haurà d’acabar per atendre aquesta voluntat popular”. El rotatiu USA Today també parla avui del procés i preveu que “Catalunya probablement tirarà endavant el 9-N, tot i els intents de Rajoy per bloquejar-la”.