Pau Comes

Independència és llibertat

1 d'agost de 2006
Sense categoria
5 comentaris

El botonet de la independència: 1) tothom és diferent

Com indiquen les
enquestes de l?ICPS, la nostra independència va acostant-se, i això deu
preocupar, i molt, a aquells que no la volen, o que viuen del negoci de la
dependència, malgrat que, cínicament, diguin que ells la votarien si només
calgués ?oepitjar un botonet?. Si no, no s?entenen els afanys d?alguns creadors
d?opinió oficials per presentar-la com una cosa ?oequimèrica?. Algú es molestaria
en escriure tot un article de diari per insistir que els humans no podem viure
500 anys? No, oi? Doncs això és el que ha fet F. Sáez Mateu amb la possibilitat
de la nostra independència. (segueix…)

El millor d?això és que la manca d?arguments
en contra de la independència ja és tot un reconeixement que aquesta és,
precisament, una possibilitat ben real. Limitar-se a dir que és ?oeuna quimera?,
però no dir per què, és reconèixer que aquesta afirmació no és una conclusió
resultat d?una anàlisi objectiva, sinó simplement el desig que ho sigui, de
quimera (i a la vegada, la por que es demostri aviat que no ho és).

Una de les fal·làcies més emprades per
desestimar aquesta possibilitat és dir que tots els processos d?independència
que hi ha hagut (faci uns mesos, uns anys, dècades o més d?un segle) són
excepcionals i no tenen res a veure amb Catalunya. És cert que no hi tenen res
a veure. Però, ja que hi som, cal dir també que cap d?aquests processos té gaire a veure amb cap altre. Ni és el mateix la separació de Txèquia i Eslovàquia que
la independència de Timor Oriental, ni Eritrea és comparable amb Letònia. Ni
Noruega és Malta o Irlanda. Però fins i tot dins dels processos semblants o simultanis,
també hi ha diferències: no és el mateix el procés viscut als països bàltics
que a les repúbliques ex-soviètiques asiàtiques, o a Ucraïna. O a Bielorrússia.
Com tampoc es poden comparar, per exemple, Eslovènia amb Macedònia, ni cap de
les dues amb Montenegro, malgrat ser totes elles integrants de l?antiga
República de Iugoslàvia.

Que potser aquestes diferències els han impedit ser
estats totalment independents? No, de cap manera. Ja he escrit en un
altre post que no n’hi ha prou que hi hagi diferències entre els processos d’independència.
Cal, sobretot, veure si són rellevants per a determinar si podem ser
independents o no. I encara és hora que algú em doni arguments irrebatibles per
a concloure que no podem ser independents, mentre es van acumulant els
arguments que no només demostren la viabilitat de la nostra independència, sinó
que a més en mostren la conveniència, i fins i tot la urgència. Malgrat que això
toqui uns quants voravius.

  1. Quan l’he llegit he pensat, a veure quan triguen aquests sectaris del vilaweb a llençar-li la cavalleria per sobre. Com sempre, no m’he equivocat. I com sempre, he de dir que sóc independentista, però dels de debò.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!