Sí, Sí que es pot. I tant que sí!!! El procés no ha mort!, llarga vida al procés!!!
Deixa un comentariEl discurs convergent de la por a la derrota independentista a Barcelona no ha colat (sic). La veritable derrotada no ha estat la independència, sino la dreta. Aquells independentistes de dretes que van treure tanta bilis per la boca contra Ada Colau, ara se l’hauran de tornar a empassar. Doncs l’esquerra ha trionfat al cap i casal de Catalunya. Punta de llança també de la revolució democràtica als Països Catalans i a les Espanyes i qui-sap-lo del Sud d’Europa. Esperem doncs que els convergents no siguin de mal perdre i que no siguin ells els que ho esguerrin tot en el tram final que ens queda per fer.
Molt recomanables, per entendre l’abast dels resultats d’ahir, els següents passatges dels respectius formadors d’opinió:
Marc Andreu: La Revolució de Barcelona (del web La Lamentable)
(…)
Sigui com sigui, la revolució de Barcelona té encara un altre factor de ruptura important: el dret a decidir. Barcelona en Comú (on conviuen federalistes, confederalistes i independentistes) defensa sense embuts que Catalunya ha de poder decidir en referèndum la seva relació amb Espanya. En conseqüència, i malgrat el que puguin pregonar determinades lectures nacionalistes (catalanes i espanyoles, des de tribunes polítiques o periodístiques) sobre el fre que la victòria d’Ada Colau significa pel procés sobiranista, la realitat és que segurament sí que li canvia el full de ruta, però no en predetermina el destí. De fet, la revolució de Barcelona el que en realitat fa és redoblar i afegir complexitat el desafiament català. (…) [la negreta és d’un servidor].
Crònica d’Andreu Barnils a la seu electoral de Barcelona en Comú
(…) Vam veure integrants del corrent independentista d’ICV, molts contents amb la victòria, i amatents a la reacció de la claca convergent a partir de demà. A alguns els fa por que Colau sigui tractada com si fos PSOE. ‘És molt important que Colau arrossegui molta de la seva gent cap a l’independentisme. Ja ho veurem!’, deien. I certament aquesta serà una de les claus fins al 27-S. La relació entre Colau i l’independentisme, tan manipulada pels uns i pels altres, serà determinant en el procés i només apte per a gent amb molta mà esquerra.
(…)
Editorial d’en Vicent Partal: Una nit històrica… i tres reflexions
(…) Els partits independentistes segurament s’han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l’independentisme havia enarborat aquests darrers anys.
Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s’han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s’hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. (…)
De bilis fa bastant que els de Podemos n’escupeixen a dreta i esquerra. I Ada Colau també ha utilitzat aquest exercici barroer de fer i desfer.
Vostè escriu: “Doncs l’esquerra ha trionfat al cap i casal de Catalunya. Punta de llança també de la revolució democràtica als Països Catalans i a les Espanyes i qui-sap-lo del Sud d’Europa”.
En aquest “Sud d’Europa”, també hi entra l’Estat del Vaticà? (Ho pregunto perquè a la foto hi surt una funcionaria d’aquest Estat).
Atentament
OMNIUM, l’ANC i la AMI varen demanar a la població que votessin candidatures a les alcaldies amb segell DOI (Denominació d’Origen Independentista). Aquest exercisi, em recorda el que fan els pastors evangèlics (protestants) al Brasil, quan a la vetllada de qualsevol elecció demanen als seus feligresos que votin candidats que defensin la fe: ja sabeu, contra l’abortament, el matrimoni gai etc. Bé doncs aquí em sembla quelcom similar. Molt bé. Si ets indepe, és un argument a tenir en compte. El que passa és que la independència no és una religió, ni la Forcadell, la Casals ni el Vila d’Avadal són la santíssima trinitat. I els votants barcelonins indepes heterodoxos poden haver decidit que hi ha altres arguments a tenir en compte a l’hora d’escollir el batlle/essa que ha de governar la seva ciutat pels pròxims 4 anys.
A més, pot haver-hi implícit un vot de càstig, justament per aquells partits que no han estat capaços de posar-se d’acord quan més calia pel país i ara no volen admetre que potser s’han equivocat pospossant les famoses elecccions autonòmico-plesbiscitàries per després de les municipals.
Veig del tot lògic que unes entitats que es fan dir independentistes demanin el vot per a unes candidatures que es fan dir independentistes. És del tot coherent.
Les organitzacions catalanes que vostè ha anomenat, en cap cas han manifestat cap mena d’insult vers la sra. Colau o la seva formació. Poden dir el mateix la sra. Colau i Podemos? De ben segur que no.
Com és del tot coherent que al Brasil hi hagin pastors evangèlics (protestants) que demanin el vot per a llistes amb programari pretessament “cristià” (amb polítiques pro-vida i en contra de l’avortament; en contra del dit matrimoni homosexual, etc.).
A Catalunya, la monja catòlica romana Teresa Forcades ha fet unes declaracions que també volen relligar religió i partidisme polític [http://www.naciodigital.cat/noticia/87807/forcades/diu/ser/presidenciable/encaixaria/amb/complir/amb/evangeli]. En aquest cas, hi trobo una manca total de coherència, al estar a favor de l’avortament i dels matrimonis homosexuals.
L’Església a la qual pertanyo (l’adventista del setè dia), malgrat que un membre es pressenti a les eleccions primàries per a la presidencia dels EUA, és una opció personal. Dita església és manté neutral, i prohibeix qualsevol tipus de propaganda electoral partidista desde els seus edificis (“pulpits”).
Atentament