Del BrasiL al RavaL

El Brasil arriba dividit al dia de la votació de la segona volta de les eleccions presidencials d’aquest diumenge, 26 d’octubre. El país està partit per la meitat entre els votants de la presidenta Dilma Rousseff (PT) i del senador Aécio Neves (PSDB), en la disputa més virulenta dels últims 25 anys pel càrrec presidencial. Fins a la setmana passada els instituts de recerca indicaven un empat tècnic entre els dos candidats, amb petites oscil·lacions a favor d’un o de l’altre. Aquesta última setmana, però, apunten que Dilma passarà al davant amb un lleuger avantatge numèric en la preferència de l’electorat.

Independentment del resultat que avui es decidirà, tothom està d’acord en que no es recorden unes eleccions amb tanta bilis desde que es reinstaurà la democràcia al Brasil. En una escalada dialèctica sense precedents, les agressions verbals es comptabilitzen per centenes en ambdós costats de la trinxera electoral, sigui entre els candidats i demés polítics, sigui entre els respectius correligionaris a peu de carrer

… o a punta del dit de la pissarreta i l’smart-phone.

I és que les xarxes socials, sense dubte, estan amplificant i reverberant l’enfrontament electoral, en una batalla digital que serà recordada durant molt de temps. Val a dir que els brasilers són grans usuaris del facebook. Un altre senyal de com han canviat les coses pel Brasil aquests últims anys, per a bé i per a mal.

És la 6ª vegada consecutiva en que PT i PSDB, els dos partits hegemònics de l’anomenada Nova República, es disputen directament la presidència. Aquest cop, però, ha sigut diferent als altres. En els primers debats televisats, els dos candidats van baixar directament a l’arena de la lluita lliure, al cos a cos de la violència verbal i la desqualificació de l’adversari, d’una forma com mai s’havia vist abans en les anteriors disputes presidencials. La publicitat gratuïta a la televisió i a la ràdio ha sigut un terreny fèrtil per als atacs personals i les temptatives de desqualificació de l’adversari, deixant en un segon terme la presentació de propostes.

El mal exemple protagonitzat pels mateixos presidenciables davant de milions de telespectadors ha sigut un camp adobat per a que les discussions entre familiars, amics i coneguts assolissin un nivell de crispació inusitat a la societat brasilera.

I és que la “dreta” fa 12 anys que no assoleix el poder, el mateix temps que “l’esquerra” porta asseguda a la poltrona presidencial. Els suficients com per a veure’s involucrada en escandols majúsculs que al Brasil no podien sino agafar proporcions descomunals. L’ansietat pel canvi d’uns, que no es poden figurar 4 anys més de govern del PT, i la por dels altres a perdre les conquestes – atiada conevenientment pel discurs de la por – estan contribuint a fer elevar la temperatura política fins a l’estat d’ebullició social. Més encara pel frec a frec dels actuals resultats demoscòpics.

Guanyi qui guanyi, la societat sembla haver perdut en aquests moments una gran oportunitat per discutir amb més profunditat temes importants per al Brasil, que malgrat els avenços encara pateix amb enormes desigualtats socials, la debilitat amb que s’encaren els dilemes de la vida pública, així com els greus problemes en educació, salut i seguretat.

La política de confrontació pot ser suficient per guanyar unes eleccions, però debilita el país com un tot, segons adverteixen alguns analistes polítics. Sobretot quan de l’argument es salta arbitrariament a la desqualificació i a l’insult, dividint i col·locant en confrontació  poblacions – els del Nord contra els del Sud – i classes socials – rics contra pobres, com s’està registrant de punta a punta del país.

Lula, l’anterior president del país, també hi ha posat el seu granet de sorra: en un discurs davant 50 mil persones a Recife (Pernambuco) a favor de Dilma, comparà la dreta brasilera amb els nazis, i Aécio amb Herodes, per una pretesa intolerància discursiva contra el PT i els pobres del Nordeste. Per cert, l’apartidària Confederació Israelita del Brasil (CONIB) repudià les declaracions de Lula, conclamant al manteniment de padrons que serveixin a la causa de la democràcia i manifestant-se en respecte a la memòria de les vítimes del nazisme.

Els brasilers que han aconseguit mantenir l’equilibri ressalten que, independentment de que sigui Dilma o Aécio el pròxim president/a, després que s’obrin les urnes encara hi haurà un país sencer per governar.