Del BrasiL al RavaL

Bloc d'en Gerard Viader i la Taíza Brito

S’aproxima una enorme tempesta electoral al Brasil

Deixa un comentari

D’ençà de la mort d’Eduardo Campos, candidat a la presidència del Brasil pel Partit Socialista Brasiler (PSB), al passat 13 d’agost, i la seva substitució per la carismàtica Marina Silva, tots els sondejos apunten que s’aproxima un autèntic terrabastall electoral al Brasil. L’actual presidenta Dilma Rousseff, candidata a la reelecció pel Partit dels Treballadors (PT), fa dues setmanes es trobava al capdavant en solitari a totes les enquestes. Però l’escenari ara està canviant a passes llargues i avui el PT es troba a un pas de perdre el govern federal.

Com mostravem en un post anterior, a inicis de més Dilma capturava 37% de les intencions de vot, seguida d’Aécio Neves, candidat pel Partit Socialista Democràtic Brasiler (PSDB), amb 22%, i Eduardo Campos (PSB) estava al darrere amb poc menys del 10%. Setmana passada amb l’entrada en escena de Marina en la cursa electoral, les intencions de vot pel PSB augmentaren fins al 20%, en un empat técnic amb Aécio. Ara però, amb Marina ja en plena campanya electoral, la nova candidata pel PSB passaria al capdvant de tot, amb un empat tècnic amb Dilma (34%), mentres que Aécio minvaria fins a un 15%. El més destacable de la nova enquesta de l’Institut Datafolha, vinculat al diari Folha de São Paulo, és que ara, en una més que probable segona volta, Marina (50%) trauria fins a 10 punts de vantatge sobre Dilma (40%), el que augura una fí pròxima del regnat de 12 anys del PT al Brasil.

Així, si la tendència es confirma, molts electors del PSDB d’Aècio, generalment més conservadors, podrien inclinar-se per transferir un vot útil cap a Marina, que encarna una tercera via, tot maldant per a treure el PT del poder ja a la primera volta. De fet, abans d’ahir la bolsa de valors reaccionà força positivament als anuncis del creixement electoral de Marina. I és que l’equip de campanya del PSB ha fixat les propostes en política macro-econòmica entorn del carisma pro-negocis del difunt Campos i una orientació menys intervencionista. Cal afegir que ahir, les notícies confirmaven el refredament d’enguany de l’economia brasilera, el que deurà intensificar el vot de renovació política que les protestes de l’any passat semblaven reivindicar.

LA TEORIA DE LA CONSPIRACIÓ DIVINA

Alguns comentaristes, com Carlos Pagni (El País Brasil), han suggerit que la commoció nacional per la tràgica mort d’Eduardo Campos en accident aeri hauria reactivat una mena de messianisme regional, el sebastianisme brasiler, en que religió i política es barregen obscurament. El sebastianisme va ser un moviment político-religiós d’origen portuguès i que arrelà a la regió del Nordeste del Brasil al segle XVII. Augurava el retorn al tron del rei Dom Sebastião de Portugal, després de la seva mort i desaparició en la batalla d’Alcácer-Quibir (actual Marroc), al 1578. Curiosament, el tron de Portugal quedà vacant, doncs el rei mort no deixà descendència, fet que fou aprofitat per Felip II i la monarquia hispànica per assolir la unió dinàstica, quan les tres grans corones a la península restaren sota un sol cetre… fins que els portuguesos recuperaren la independència per la força 60 anys després.

Rei_D._Sebastião

Tornant a l’assumpte, el sebastianisme tradueix la inconformitat amb la situació política vigent i una expectativa de salvació, encara que miraculosa, através de la ressurrecció d’un mort ilustre. Al Brasil, el sebastianisme s’associà amb els moviments anti-liberals i anti-republicans que es posicionaven contra reformes com la llei del divorci, la fí de la monarquia i la separació entre Església (catòlica) i Estat a finals del segle XIX.

El cert, però, és que la candidatura de Marina Silva fa més forat entre els electors brasilers de confesió protestant, que no pas els catòlics. I, de fet, les circunstàncies al voltant de l’entrada de Marina en aquests comicis per la porta del darrere fan pensar, en un país força supersticiós com és Brasil, en predestinació. Així, de les primeres sospites d’atemptat, arran de la mort de Campos, avui el país sembla gravitar més entorn d’una mena de “teoria de la conspiració divina”, a favor de la candidatura alternativa de Marina. Ningú oblida que rera la impossibilitat de Marina candidatar-se formalment amb el partit Rede Sustentabilidade, hi havia el sabotatge del PT, i ara l’opinió pública veu en el retorn trionfal de Marina en les enquestes una mena de justícia divina restauradora.

El cas és que Marina no és una política qualsevol. Com comenta Pagni, “la biografia de Marina, sembla, com la de Lula da Silva, un guió de Hollywood. Nasquè en una familia d’agricultors, treballadors i dones de casa a l’estat amazònic de l’Acre. Als sis anys, una intoxicació de mercuri [material utilizat pels buscadors d’or a la selva] li produí trastorns que l’afecten encara avui. Ha tingut cinc malaries i tres hepatitis. Quan era petita, perdé sa mare. Treballà com a dona de fer fèines. Va aprendre a llegir als 16 anys. Es formà en història. Es casà, separà, i es tornà a casar. Té quatre fills. Fa 10 anys que és evangèlica, de l’Assemblea de Déu”. (…) “Però Marina pot ser vista, en un desdoblament subliminal, com una hereva  més genuïna de les promesses inicials del govern [del PT]. Marina, que fou ministra de Lula, té reclam per a una esquerra desencantada per les aliances conservadores del PT i els escandols de corrupció”.

04_MHG_marinasilva

Marina és una figura que, malgrat els possibles paradoxos de la seva candidatura, traspua autenticitat pels quatre costats. Companya de lluites a l’Acre de l’ambientalista assassinat Chico Mendes, Marina també sofrí amenaces. Segons ella mateixa rebelà en una recent entevista, estigué impedida de trepitjar el seu estat natal durant 4 anys perquè es posicionà contra la construcció d’una carretera que no tenia estudi d’impacte ambiental. Podeu trobar una biografia detallada a la versió portuguesa de Viquipèdia aquí.

Marina avui, agradi o no, és el nom de la més nova tempesta electoral al Brasil.

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 30 d'agost de 2014 per gerardviadersauret

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.