Del BrasiL al RavaL

Bloc d'en Gerard Viader i la Taíza Brito

L’empremta dels batucaires a la cultura popular catalana

Deixa un comentari

Recuperem avui una notícia que fou publicada al 26/7/12 a la pàgina web de la revista Tornaveu (núm. 61), o sigui, avui fa exactament 2 anys, i que es feia ressò de la introduccuó de ritmes percussiu brasilers (batucades) en festes tradicionals catalanes. La notícia de la revista de l’ens de l’Associacionisme Cultural Català, aparegué republicada l’any passat a la pàgina de Xarxanet, al 08/7/13 i, per no perdre la tradició (sic), enguany ho fem nosaltres també.

L’ assumpte, allunyant-nos de l’anècdota, és molt simptomàtic del caracter obert i  integrador de la societat catalana, que és capaç d’apropiar-se d’aportacions culturals externes i alhora, preservar les seva identitat cultural i tradicions, tot fent lloc a les contibucions portades pels nouvinguts. Ambtot, el tema no està lliure de polèmica, com podreu llegir.

Val a dir que, d’aleshores ençà, s’han pogut veure i sentir moltes batucades a casa nostra, fins i tot durant la Diada Nacional de Catalunya del 2012, empeltant el clàssic “No volem ser…” al ritme de carnaval carioca i reivindicant el caràcter alegre, combatiu i festiu del poble català.

Exemples de la difusió i arrelament de les batucades entre nosaltres els trobem a Oliana (Alt Urgell) on es va realitzar la primera trobada de batucades d’Oliana, al 05/05/13.  O a Calafell (Baix Penedès), on I’ajuntament organitzà un concurs de batucades al carnaval d’enguany, amb desfilades al llarg de l’Avinguda Catalunya (22/02/14). A la comarca del garraf, és notable també l’activitat de les batucades, amb compte pròpri a facebook (Informer de les batucades del Garraf) per a facilitar l’articulació social i l’intecanvi d’instruments entre els seus membres.

Ja s’ha estès, fins i tot el neologisme “batucaire” per a designar als paticipants d’aquests grups percusius, que força sovint coincideixen amb grups de tavalers dels balls de diables. Tot apunta doncs, a que la batucada ha vingut a casa nostra per a quedar-s’hi, encara que pugui treure de polleguera a més d’un, sigui pel soroll eixordidor o pel purisme folclòric que es pugui invocar.

 

FESTES TRADICIONALS CATALANES A RITME DE BATUCADA BRASILERA

Tornaveu (núm 61) – Notícia

Malgrat la difícil situació econòmica, no tot són males notícies. La cultura popular gaudeix d’un bon moment gràcies a la progressiva implicació de bona part de la diversa societat i a l’alt grau de responsabilitat dels milers de voluntaris i entitats que sí travessen dificultats de tresoreria.

Les festes i tradicions catalanes han evolucionat en paral·lel als canvis socials. La creixent presència de persones nouvingudes ha fet que molts col·lectius com els castellers i els sardanistes, administracions locals com Reus i Vilafranca del Penedès, o entitats socials hagin impulsat diferents programes per donar a conèixer aquestes festes tradicionals i fer-los partícips.
Però la influència del fenomen migratori no ha quedat aquí. Molts països, amb una elevada recepció d’immigrants d’una mateixa procedència, han rebut alguns dels seus costums. Catalunya no ha quedat aïllada d’aquest fenomen. Ritmes brasilers com les batucades s’han fet un lloc al costat de capgrossos, grallers i, fins i tot, festes del foc, generant recels entre determinats col·lectius i un intens debat amb partidaris i detractors.
Per Francesc Fabregat, cap de cultura popular de l’Institut de Cultura de Barcelona, en declaracions recollides pel diari Ara, aquesta barreja mostra la “força” d’aquestes tradicions i de la seva capacitat de “reinventar-se i sumar”, però no tothom és de la mateixa opinió. Guillem Roma, vocal de la Coordinadora de Diables de la Ciutat de Barcelona, creu que el so d’uns i altres és contraposat. “El toc de correfoc és més greu, una música que lliga amb la imatge d’infern dels diables; en canvi, el ritme brasiler és més alegre”, explica.
Un debat que, malgrat els diferents parers, serveix per estimular i difondre la ingent activitat que la cultura popular genera i el seu paper d’integració social.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura el 26 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.