L’empremta dels batucaires a la cultura popular catalana
Deixa un comentariRecuperem avui una notícia que fou publicada al 26/7/12 a la pàgina web de la revista Tornaveu (núm. 61), o sigui, avui fa exactament 2 anys, i que es feia ressò de la introduccuó de ritmes percussiu brasilers (batucades) en festes tradicionals catalanes. La notícia de la revista de l’ens de l’Associacionisme Cultural Català, aparegué republicada l’any passat a la pàgina de Xarxanet, al 08/7/13 i, per no perdre la tradició (sic), enguany ho fem nosaltres també.
L’ assumpte, allunyant-nos de l’anècdota, és molt simptomàtic del caracter obert i integrador de la societat catalana, que és capaç d’apropiar-se d’aportacions culturals externes i alhora, preservar les seva identitat cultural i tradicions, tot fent lloc a les contibucions portades pels nouvinguts. Ambtot, el tema no està lliure de polèmica, com podreu llegir.
Val a dir que, d’aleshores ençà, s’han pogut veure i sentir moltes batucades a casa nostra, fins i tot durant la Diada Nacional de Catalunya del 2012, empeltant el clàssic “No volem ser…” al ritme de carnaval carioca i reivindicant el caràcter alegre, combatiu i festiu del poble català.
Exemples de la difusió i arrelament de les batucades entre nosaltres els trobem a Oliana (Alt Urgell) on es va realitzar la primera trobada de batucades d’Oliana, al 05/05/13. O a Calafell (Baix Penedès), on I’ajuntament organitzà un concurs de batucades al carnaval d’enguany, amb desfilades al llarg de l’Avinguda Catalunya (22/02/14). A la comarca del garraf, és notable també l’activitat de les batucades, amb compte pròpri a facebook (Informer de les batucades del Garraf) per a facilitar l’articulació social i l’intecanvi d’instruments entre els seus membres.
Ja s’ha estès, fins i tot el neologisme “batucaire” per a designar als paticipants d’aquests grups percusius, que força sovint coincideixen amb grups de tavalers dels balls de diables. Tot apunta doncs, a que la batucada ha vingut a casa nostra per a quedar-s’hi, encara que pugui treure de polleguera a més d’un, sigui pel soroll eixordidor o pel purisme folclòric que es pugui invocar.
FESTES TRADICIONALS CATALANES A RITME DE BATUCADA BRASILERA
Tornaveu (núm 61) – Notícia
Malgrat la difícil situació econòmica, no tot són males notícies. La cultura popular gaudeix d’un bon moment gràcies a la progressiva implicació de bona part de la diversa societat i a l’alt grau de responsabilitat dels milers de voluntaris i entitats que sí travessen dificultats de tresoreria.