gemmapasqual |
dimarts, 23 de novembre de 2010 | 00:05h
El nom de Fuster no deixa indiferent ningú. Esmentar el seu
nom és despertar a uns odi, antipatia, aversió, i a molts de nosaltres,
simpatia, respecte, admiració, devoció, veneració, catalanisme, independentisme
i, sobretot, patriotisme. Totes aquelles paraules acabades amb sufix que a ell
li agradaven tan poc. Si algú de vosaltres pensava en la paraula nacionalisme, l’he omesa deliberadament.
Recorde que Fuster deia: «A mi em
disgusta que em consideren «nacionalista», perquè no ho sóc: sóc un valencià
«nacional» –amb una opció clara–, i em desagrada el sufix.»
I convindreu amb mi que
aquest homenot, una mica crispat de cara, els ulls sortints darrere uns vidres
gruixuts de miop important, amb aquella impressió que volem fer entendre quan parlem
d’una cara de pomes agres, tal com el va definir Josep Pla, ens va convèncer
amb molt d’art a tots que dir-nos valencians és la nostra forma de dir-nos
catalans.
gemmapasqual |
dissabte, 20 de novembre de 2010 | 10:04h
Plaza
del Caudillo (Ciutat de València), 20 de novembre de 1975
El sol lluïa amb força, il·luminava radiant la
plaça. Tot i això, la tardor era poderosa i feia l’ullet a l’hivern. Un vent
gèlid, silenciós i constant impedia gaudir d’aquell estrany però anhelat i
feliç dia. La Llibertat es va mirar en els vidres d’un aparador. Es trobava
gran. No li pesaven els anys sinó l’experiència. No debades tenia ja més de mig
segle de vida. Una vida intensa, plena de lluita i penalitats. Tots i això
trobava que aquell abric roig de llana amb botons daurats l’afavoria, encara
que feia fred no se’l podia cordar, per més que ho intentara. S’havia engreixat
una mica, més del compte, potser eren les hormones. Però li agradava el color,
era alegre, irreverent, escaient per a l’ocasió. Vermell, com la sang
revolucionaria que li corria per les venes.
gemmapasqual |
dijous, 11 de novembre de 2010 | 11:11h
Barça
ou barzakh!
Finalista premi Bancaixa de literatura
juvenil 2010
Gemma Pasqual i
Escrivà
A Dakar, els nens corren descalços darrere una
pilota tot cridant “Barça ou barzakh!” És una expressió sovint utilitzada al
Senegal per referir-se als emigrants clandestins que surten de les seues costes
cap a les illes Canàries. El seu significat: “Barcelona o mort”.
gemmapasqual |
dimecres, 3 de novembre de 2010 | 17:16h
Un rei passeja pels carrers de la ciutat en un bell cavall blanc, però
el rei va nu. Ningú s'atreveix per por a recriminar-li la seva falta
d'abillament. La gent clama: Visqui el Rei!.. Què bé vesteix la seva
Majestat!... Quin goig dóna veure les seves vestimentes!... Però heus
aquí que un nen innocent s'avança atrevit i li diu al Rei: Majestat, sap
vostè que va nu?...
gemmapasqual |
diumenge, 31 d'octubre de 2010 | 23:57h
Una professora ha denunciat per injúries el pare d'una nena que va suspendre un examen de l'assignatura Coneixement del Medi, que s'imparteix en valencià, per fer-lo en castellà. Aquesta qualificació va ser revisada per la Conselleria de la Generalita...t Valenciana. El judici oral es farà el pròxim 26 de gener.
Juan Vicente Santacreu, pare d'una alumna del CP Sanchis Guarner que va
protagonitzar una croada personal contra el valencià al negar-se la
xiqueta a realitzar un examen en la llengua autòctona amb la què
s'impartia la matèria i que ha comptat amb el suport del Conseller
d'Educació, Alejandro Font de Mora, tot i anar encontra de la llei,
s'acaba de retratar al seu bloc. En una entrada on parla del col·legi, manifesta que "no
tiene comedor, lo cual, es una ventaja ya que si no hay comedor en un
colegio condiciona que muchos inmigrantes o gitanos no se matriculen
pudiendo elevar el nivel educativo". A més, el cas de la seua filla apareixia (fins que la premsa se'n va fer ressò) al web eròtic Lencería Sexy, propietat del pare de la menor.
gemmapasqual |
dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 10:51h
“si hem estat capaços de superar la guerra civil més cruel que s’ha vist mai” i si, actualment, hem estat capaços de superar “aquests 30 anys de democràcia que ens han portat a un assetjament polític i moral com mai”, l'esperança dels catalans “com a poble, s’ha de sentir molt forta”. Joan Solà
gemmapasqual |
divendres, 8 d'octubre de 2010 | 14:25h
“València era nostra…i quan vièrem nostra
senyera dalt en la torre, descavalgàrem del cavall, ens endreçàrem vers Orient,
ploràrem de nostres ulls i besàrem la terra per la gran mercè que Déu ens havia
feta” ( Llibre dels feits. Jaume I). Des d’aleshores el 9 d’octubre commemorem
la diada del País Valencià.