Sense senyal|
gemmapasqual |
diumenge, 6 de febrer de 2011 | 11:58h
–Quan no tenia a penes cinc anys –va dir l’Umm amb la veu molt trista–, dues veïnes em van ficar en una habitació, em tremolava el cos, una d’elles em va subjectar el cap mentre m’aixafava els muscles amb els seus genolls perquè no em moguera. L’altra m’obria les cames, la meua mare em tapava la boca, en presència d’una anciana que m’esperava amb una fulla d’afaitar a la mà. Em van dir: no plores, és l’honor de la teua família. Va estirar amb els seus dits aquesta mínima part del meu cos i va tallar repetides vegades. Encara em ressonen a les orelles els meus propis crits.més...
gemmapasqual |
diumenge, 30 de gener de 2011 | 13:52h
Els nazis, primer van venir a buscar els comunistes,
gemmapasqual |
divendres, 28 de gener de 2011 | 11:22h
La realitat era que l’avió planejava impunement sobre els nostres caps sense que se sentís cap tret antiaeri. La falsa sensació de seguretat havia desaparegut, ara regnava la inquietud. La batalla havia entrat en les seves hores més indecises, el fum de les fogueres de petroli es confonia amb el dels bombardejos. De fons ja no se sentien les bombes, sinó el soroll tan particular dels helicòpters Apatxe, hi havia tancs de color caqui estacionats en els ponts, de vegades se sentia el crepitar de les metralladores o dels rifles.
gemmapasqual |
dilluns, 24 de gener de 2011 | 16:02h
En un poble recòndit, envoltat d’altes muntanyes i abismes profunds, el barber afaita tots i només aquells habitants del poble que no s’afaiten ells mateixos. Qui afaita, llavors, el barber? Si s’afaita, llavors no s’afaita; si no s’afaita, llavors s’afaita.
gemmapasqual |
dilluns, 10 de gener de 2011 | 12:34h
10 libri sociali Redattore Sociale, è la prima Agenzia giornalistica quotidiana dedicata al disagio e all’impegno sociale in Italia e nel mondo.È anche la prima testata nel suo genere promossa da un’organizzazione – la Comunità di Capodarco – direttamente coinvolta in queste tematiche. Questi i temi del numero 110 della newsletter '10 Libri Sociali' curata dal Centro documentazione dell'Agenzia Redattore Sociale. http://www.redattoresociale.it/10LibriSociali.aspx?id=335102
gemmapasqual |
dijous, 23 de desembre de 2010 | 12:17h
«La solució –tal com deia Joan Fuster–, si n’hi ha cap, és el retorn al monolingüisme. Les propostes oficials de “bilingüisme” són, i sempre seran, una trampa parada contra el català. Un idioma no pot subsistir viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l’idioma de tothom i practicat per tothom tothora.»
gemmapasqual |
dissabte, 18 de desembre de 2010 | 17:47h
Ministre Rubalcaba, vostè és nazi? Vicent Sanchis “Si vostè no és nazi, no toleri més que l'extrema dreta continuï actuant al País Valencià amb la condescendència o la complicitat policials”
gemmapasqual |
dimarts, 7 de desembre de 2010 | 11:30h
Aquest
partit em va fer reviure un dissabte memorable del 2005 al Camp Nou amb el
mateix resultat i els mateixos equips, el dia que la censura de Canal 9 no va
estar prou ràpida, el dia que el Govern Valencià es va emprenyar com una mona,
el dia del gran terrabastall ...més...
gemmapasqual |
diumenge, 5 de desembre de 2010 | 19:39h
Il·lusionda: Publique la meva primera obra de Teatre. 'El caçador de paraules' un homenatge a l'estimat Enric Valor
gemmapasqual |
dijous, 25 de novembre de 2010 | 16:18h
La senyora Margarida era una dona molt prima i ossuda, amb unes cames llargues i ben formades. En mirar-la, et feia l’efecte que veies l’Harmonia quan fóra gran. Anava sempre amb un gran davantal farcit de taques, i els cabells plens de rínxols agafats al clatell, sense gaire èxit, perquè aquests es resistien i li queien pels ulls, grans i verds, cansats, i per l’esquena. Tenia l’aspecte de ser una dona gran, vella. Però, si l’observaves atentament, encara era molt jove, degué tenir l’Harmonia quan encara era una adolescent.més...
gemmapasqual |
dijous, 25 de novembre de 2010 | 10:54h
Les escriptores Joaquina Barba i Gemma Pasqual analitzen l'assetjament escolarDivendres
26 de novembre més...
gemmapasqual |
dimarts, 23 de novembre de 2010 | 11:26h
¡Tu!
!!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en
el corazon, y ¡te mato! Voldria escriure una nota de suport eloqüent als companys i les companyes del Centre Social Terra, davant l’agressió patida aquesta nit pels energúmens d’España 2000 amb el seu cap Jose Luis Roberto al capdavant, però la impotència i dolor que tots patim, aquest mal que naix de les entranyes d’una terra que avui encara plora la mort del Guillem Agulló i que encara clama justícia, em paralitza l’expressió.
més... |
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|