gemmapasqual |
dijous, 19 de maig de 2011 | 13:01h
Ci ap degglu ngay yanga, Només qui escolta aprèn
Charles Darwin ja ho va suggerir fa més de 150 anys i cap paleontòleg no ha discutit el fet que vam nàixer a l’Àfrica, que l’Àfrica és el bressol de la humanitat, el punt de partida. El meu, concretament, és la ciutat de Dakar, el mateix des d’on els anglesos i els holandesos van enviar 12 milions d’esclaus a Amèrica fins fa a penes un segle.
gemmapasqual |
dimecres, 11 de maig de 2011 | 00:46h
El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País
Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País
Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una
oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua
qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
gemmapasqual |
dimarts, 10 de maig de 2011 | 11:33h
Barça o Barzakh! No és només una novel·la és la trista realitat.
"Thank you father and mother," was painted in French on the side of one brightly decorated boat, towed into the port by the Coast Guard before police helped the men into a Red Cross field hospital. "I have left my family behind, I'm scared, but I thank God I'm alive," said a man waiting in line for a coach that would take the group to a nearby detention camp. He had paid over a year's savings to risk his life by sailing for two weeks through the breach in Fortress Europe. But he felt it was worth risking the 2,000km sea journey that has seen between 500 and 3,000 west Africans drown this year. All he wanted was a job. The migrants' motto in Wolof, the Senegalese language, is "Barca ou Barzakh" - "Barcelona or the afterlife".
gemmapasqual |
dimarts, 3 de maig de 2011 | 09:05h
A Dakar, els xiquets corren descalços darrere d’una pilota cridant «Barça ou barzakh!»,
una expressió que apliquen als emigrants clandestins que ixen de les
costes i que significa ‘Barcelona o mort!’. Amadou i Mabale han decidit
fer seu aquest crit i embarcar-se, juntament amb Umm i Noolamala, en una
pastera rumb al paradís: Europa. Sense importar-los els riscos ni els
perills que els hi esperen, tots quatre comparteixen el mateix somni:
una vida millor. Mabale vol ser jugador del Barça, Noolamala vol muntar
un saló de bellesa a Benidorm, Umm vol ser mestra i Amadou estima tant
Noolamala que la seguiria fins a la fi del món.
gemmapasqual |
dilluns, 25 d'abril de 2011 | 13:59h
Literatura de resistència per a joves
compromesos
Com canta Al Tall: No s’ensenya en les escoles com van
esclafar un país, perquè d’aquella sembrada continuen collint fruits.
Aquesta cançó anomenada «Lladres» reflecteix la realitat a les escoles: no es parla,
o se’n parla ben poc, del nostre país, del mapa, de la nostra història, de
nosaltres..Per això crec que les
escriptores i els escriptors quan ens dirigim al jovent estem obligats a
comunicar alguna cosa més que una història. Si un adolescent es pren la
molèstia i ens concedeix un temps de la seva ocupada i atapeïda agenda per a
llegir una novel·la nostra, hem d’aprofitar l’avinentesa, i a més a més
d’entretenir-lo, hem de contar-li alguna cosa que no sàpiga, si més no fer-lo
pensar, reflexionar sobre algun tema polític, social, cultural o d’actualitat.
Fer que els adolescents raonen, una cosa molt important en els temps que
corren. Però al mateix temps, oferint-los una literatura de qualitat que
interessi a totes les edats. No és una tasca fàcil.
gemmapasqual |
divendres, 22 d'abril de 2011 | 21:49h
“L’home es serveix de la llengua per
a parlar; és a dir, per a comunicar als altres els seus pensaments. També
utilitza les paraules per a anomenar les coses, i tenir al seu cervell els
conceptes per mitjà dels mots. Però l’home no veu la llengua sols com una cosa
merament útil: se l’estima. Se l’estima perquè és seua, i vol parlar en aquesta
i no en qualsevol altra. A més a més, el pensament i la llengua estan en una
relació dialèctica: l’home crea la llengua i aquesta determina la manera de
ser. L’estimació és el primer pas del patriotisme: l’amor a la terra, a la
llengua i a la pàtria. No es pot ser realment patriota si no s’estima la pròpia
llengua, i no se la pot estimar realment si no la pensem, si no la parlem, si
la fem, així, realment nostra.”Enric Valor
(Paraules escrites en un paper
aparegut al damunt de la seua taula després de la seua mort.)
gemmapasqual |
dimecres, 20 d'abril de 2011 | 18:05h
20 preguntes que els alumnes llancen a l'escriptora Gemma Pasqual durant
la visita a l'IES Joanot Martorell de València per a parlar del relat
'La mosca', l'assetjament a les aules i l'escriptura de
...novel·les.
gemmapasqual |
dissabte, 16 d'abril de 2011 | 13:26h
«Han d’acceptar-ho, moros i cristians, al
País Valencià: acceptar-nos als valencians-catalans. Ens trobaran en qualsevol
cantonada per donar testimoni de la nostra raó. Si som “quatre gats”,
paciència. Serem valencians com la resta, i amb l’afirmació catalana. Ens poden
colpejar, multar, coronar-nos d’infàmia. És igual. De moment, els mamuts de la
“valenciania” han fet tot el possible per afligir-nos. El feixisme amb diarrea.
Una brutícia que s’ha de suportar...» Joan Fuster
gemmapasqual |
dijous, 14 d'abril de 2011 | 12:16h
Els somnis es van convertir
en realitat, el 14 d’abril de 1931 es va proclamar la república. Aquell dia,
mon pare era la persona més feliç del món. Eufòric, va dir a la mare que em
vestira de diumenge, que era festa major. Havíem de sortir al carrer, demostrar
la nostra alegria pel triomf de la llibertat.
gemmapasqual |
dimarts, 12 d'abril de 2011 | 18:40h
EL CAÇADOR DE PARAULES
Un obra de teatre de Gemma Pasqual
Ed. Tabarca
En despertar-se, Enric Valor ja no es troba
darrere dels barrots d'una cel·la de la Presó Model de València, sinó a la seua
habitació de la casa de Castalla. I no està sol, l'acompanya un xiquet de més
de deu anys amb ulleres de pasta negres, vestit amb una sahariana de color blau
clar i un barret de feltre al cap. També es diu Enric. Tots dos faran un viatge
per la vida de l'escriptor castellut, acompanyats dels personatges de les seues
rondalles.
gemmapasqual |
dilluns, 11 d'abril de 2011 | 10:51h
El Guillem cada vegada més jove i nosaltres
més vells. Una pena més que hem de dur a la memòria.
Els teus divuit anys són perpetus, la mirada
congelada en una fotografia ens encoratja a continuar la lluita. T’han volgut
tancar les parpelles però no podran, perquè tots guardem aquesta llum i els
nostres ulls seran llampec per als teus vespres.
gemmapasqual |
dimarts, 29 de març de 2011 | 22:06h
Barça ou barzakh! Ed. Bromera
A Dakar, els nens corren descalços darrere
d’una pilota cridant «Barça ou barzakh!», una expressió que apliquen als
emigrants clandestins que ixen de les seues costes i significa ‘Barcelona o
mort!’. Amadou i Mabale, dos adolescents nascuts a la perifèria de la ciutat,
han decidit fer seu aquest crit i embarcar-se, juntament amb Umm i Noolamala,
en una pastera rumb al paradís: Europa. Sense importar-los els riscos ni els
perills que els hi esperen, tots quatre comparteixen el mateix somni: una vida
millor. Mabale vol ser jugador del Barça, Noolamala vol muntar un saló de
bellesa a Benidorm, Umm vol ser mestra i Amadou estima tant la Noolamala que la
seguiria fins a la fi del món.
gemmapasqual |
dilluns, 28 de març de 2011 | 12:59h
Sallent ja té un carrer dedicat a Guillem Agulló. Bé
per Sallent! Alguna iniciativa més? Amics i amigues, regidors i regidores, polítics
en general, persones en particular. Algú s'anima a dedicar-li al Guillem Agulló
un carrer al seu poble o ciutat?
Des que el Ple de l’Ajuntament de Sallent va aprovar per unanimitat
la moció de la CUP, el 11 d’abril de 2008, la insistència per tal que
es fes efectiu l’acord ha estat constant. Finalment, aquest dimecres 23
de març es va col•locar la placa que recorda el jove de Maulets
assassinat. La moció, proposta de Maulets, va suposar, alhora, poder
denunciar en el plenari la impunitat de que gaudeixen determinats grups
feixistes violents davant les agressions que cometen així com la
connivència de forces policials i polítiques amb els seus atacs, molt
preocupants al País Valencià. La CUP agraeix, alhora, que Maulets,
els companys i la família de Guillem Agulló hagin acompanyat aquesta
iniciativa i volem que el carrer sigui un símbol més de la negativa a
oblidar ni a perdonar.
gemmapasqual |
diumenge, 27 de març de 2011 | 12:48h
CARTA OBERTA A I.G.L.
CARTA
OBERTA A INMACULADA GIL LÁZARO EN LA QUAL ES DEMANA LA SEUA RENÚNCIA
COM A DIRECTORA GENERAL DE TEATRES DE LA GENERALITAT VALENCIANA.
Senyora Directora General de Teatres de la Generalitat Valenciana:
La
situació general de les arts escèniques a la nostra Comunitat ha
arribat a un punt en què ens veiem obligats a dirigir-nos directament a
vosté per la responsabilitat directa que té en l’aplicació d’una
política i el desenrotllament d’una gestió cultural que està arruïnant
totes les estructures que sostenen i organitzen els diferents sectors
que integren l’escena valenciana.
gemmapasqual |
dissabte, 26 de març de 2011 | 12:58h
Avui dissabte a les 18h a la plaça de Sant Agustí de València.
No podem ni deguem quedar-nos adormits davant de l'abús de poder i la
irresponsabilitat del nostre president. Demanem de nou a Paco Camps que
ens demane perdó i que presente la seua dimissió immediata. Que ens
torne la dignitat i deixe de riure's de tots els valencians i
valencianes. Demostrem que no som una societat adormida, que volem
institucions netes i transparents, que un altra política es possible i
que la seua no ens ag...rada. Recordeu que la dreta ja dona la batalla guanyada, no els podem donar eixe gust. Us
encoratgem i animen a vindre a la manifestació!! Feu cadena, reenvieu
aquest missatge als vostres familiras, amics, coneguts, que funcione el
boca-orella. La cremà continua... NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ! Col·lectiu
Contra la Corrupció (CCC) Aquest moviment és apartidista i
profundament polític, de ciutadans i per a ciutadans, cansats de tant
abús, pensem que solament així aconseguirem que alguna cosa canvie.
Ci ap degglu ngay yanga, Només qui escolta aprèn
Barça o Barzakh! No és només una novel·la és la trista realitat.
A Dakar, els xiquets corren descalços darrere d’una pilota cridant «Barça ou barzakh!»,
una expressió que apliquen als emigrants clandestins que ixen de les
costes i que significa ‘Barcelona o mort!’. Amadou i Mabale han decidit
fer seu aquest crit i embarcar-se, juntament amb Umm i Noolamala, en una
pastera rumb al paradís: Europa. Sense importar-los els riscos ni els
perills que els hi esperen, tots quatre comparteixen el mateix somni:
una vida millor. Mabale vol ser jugador del Barça, Noolamala vol muntar
un saló de bellesa a Benidorm, Umm vol ser mestra i Amadou estima tant
Noolamala que la seguiria fins a la fi del món.
Barça ou barzakh! Ed. Bromera
Avui dissabte a les 18h a la plaça de Sant Agustí de València.
