Des de ben joveneta, quan no tenia les obligacions pròpies de l’edat, el dissabte al matí m’agradava visitar la llibreria Tres i Quatre. Llavors era al carrer de Pérez Bayer –no a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània on és ara–, un carrer estret envoltat de centres comercials que va a parar a la plaça de l’Ajuntament. L’enrenou dels cotxes i de la gent amunt i avall desapareixia en creuar el llindar de la llibreria, a dins tot era pau i silenci. Feia un cop d’ull als llibres, m’aturava una mica més en les novetats, en la música, en les revistes… Ensopegava un amic o una amiga i fèiem petar la xerrada, la llibreria era un bon lloc de trobada. Era fàcil coincidir-hi amb alguna patum, llavors la venerava com una vaca sagrada, orgullosa de trepitjar el terra que ella trepitjava, observava en silenci els seus moviments i intentava retenir a la memòria aquell instant per poder-ho explicar quan fos gran als meus néts. Respirava a fons la flaire que un dia hi van deixar Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i tants altres autors i autores ara ja desapareguts, que també es van passejar per aquesta mateixa llibreria i que són més vius que mai a les seves prestatgeries.
més…
La llibreria es va inaugurar el 12 de març de 1968, amb la presentació del primer volum de l’Obra Completa de Joan Fuster, a cura de Josep Maria Castellet. L’acte va ser tot un esdeveniment cultural a la ciutat de València. Es va fer amb l’apadrinament d’Edicions 62 i d’una bona colla d’amics, com Andreu Alfaro, que va dissenyar l’interior del local, o l’Equip Realitat, que va realitzar diverses obres per als aparadors. Expliquen que, a causa dels escassos fons de la llibreria, el mateix dia de la inauguració va caldre anar a casa de Joan Fuster a buscar llibres per tal que l’establiment semblés més ple.
La llibreria aviat es va convertir en un centre d’activisme cultural i polític. Per això mateix ha estat víctima del feixisme ferotge, disfressat d’anticatalanisme que campa lliurement pel País Valencià. Tres i Quatre és la llibreria europea que ha patit més atemptats des de la Segona Guerra Mundial.
A mesura que augmentava el prestigi i la popularitat de Tres i Quatre com a llibreria catalana a València, van començar els atemptats terroristes, que des del 1970 fins a l’actualitat han estat deu, sense comptabilitzar tot un seguit d’agressions diverses de menor entitat. Ningú mai no ha pagat per aquests actes, com tampoc no ha pagat mai ningú per les bombes a Fuster o a Sanchis Guarner, ni pagaran per les agressions més recents contra la Universitat de València. Com va dir Fuster: «El problema real són unes determinades “toleràncies”. O complicitats? No ho sabrem mai.»
Les toleràncies d’un govern amb el progressiu condicionament de les activitats editorials, mitjançant la censura dels continguts, les rebaixes ortogràfiques per rebre subvencions o el suport públic a canvi d’assumir les polítiques perverses de l’administració. El menyspreu i la deixadesa lingüístiques en els mitjans de comunicació de titularitat pública, el tancament de TV3… Les polítiques de liberalització dels llibres, que amenacen la supervivència de les llibreries i condicionen greument el desenvolupament de les editorials –i el coneixement dels autors–, particularment les que continuen apostant pels productes i els projectes en català. L’hostilitat envers els llibres i les biblioteques sota mínims.
L’escassa dotació que anualment es destina a la xarxa de biblioteques públiques fa palesa la poca importància que el govern valencià atorga als llibres i, indirectament, a la creació literària. Les mesures comercials que afavoreixen les grans superfícies en detriment del petit comerç, sentencien de mort les llibreries i, amb aquestes, una de les principals xarxes de difusió cultural i de creació literària.
La desaparició progressiva de les llibreries impedirà, de fet, la divulgació i la presència a les prestatgeries dels autors que publiquen en editorials modestes, amb tiratges baixos comparats amb la producció dels grans imperis i les seves distribuïdores. Les grans superfícies difícilment acolliran tota la producció que ara mateix es genera en llengua catalana.
Enguany farà cinquanta anys de la primera edició del llibre Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. Com deia ell: «Encara quedem valencians, molts valencians, cada dia més, que no volem resignar-nos a perdre la nostra entitat individuada, que no volem deixar d’ésser el poble que som, que no volem cedir a la dissolució ni a la indiferència. El meu llibre ha polaritzat, per un instant, aquesta tibantor interna. Ni que només fos per a això, ja valia la pena d’haver-lo escrit.»
Ara, quan sovint visito la llibreria Tres i Quatre, la del carrer de Sant Ferran, miro al passat intentant evocar aquells anys de joventut i no puc evitar pensar fins quan podré gaudir d’aquest plaer. El futur de les llibreries és incert i encara més el de la llibreria Tres i Quatre. La tristor m’envaeix, si algun dia desaparegués, una part de la meva vida ho faria amb ella. Com ens va ensenyar Joan Fuster: «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.» Potser passa el mateix amb les llibreries.
http://www.congresdellibreters.cat/2012/01/25/gemma-pasqual/
