Gemma Pasqual i Escrivà

Arriben bones notícies des del meu poble
Almoines, finalment s’ha fet justícia i Batiste Malonda torna a ser el director
de l’escola del poble.

Es fa difícil d’entendre que unes persones i
un projecte educatiu que va estar valorat negativament fa un any, per la qual
cosa es va impedir la seua renovació, ara després d’un curs siga valorat molt
positivament i anomenat de bellnou com equip directiu. Legalment tot el procés
ha seguit la normativa escaient, però si les lleis permeten que en el termini
d’un any es negue la renovació d’un equip directiu per a després ser aprovada
la seua elecció, es fa necessari urgent una modificació de la normativa
establerta per a la renovació del càrrecs directius, una modificació en la
línia de donar-li més autonomia als claustres i als consells escolars per a la
renovació de la direcció i de l’equip directiu dels centres educatius, en
definitiva més democràcia.

més…
NOTA SOBRE EL NOMENAMENT DE JOAN BAPTISTA MALONDA GRAU COM A DIRECTOR DEL CP EL CASTELL d’ALMOINES A EFECTES DE L’1 DE JULIOL PROPER.
La comunitat educativa del Col·legi Públic “El Castell” d’Almoines (La Safor) es congratula d’informar a l’opinió pública, al món educatiu i als mitjans de comunicació que en el dia de la data hem rebut de la Directora Territorial de València el nomenament de Joan Baptista Malonda Grau com a director de l’escola a efectes de l’1 de juliol fins el 30 de juny de 2013.
Recordem que el curs passat Joan Baptista Malonda Grau, malgrat tenir el suport de tota la comunitat educativa de l’escola va estar avaluat negativament com a director, fet que li va impedir la renovació en el càrrec.
A l’estiu passat la Conselleria d’Educació li va obrir un expedient que tenia com objectiu inhabilitar-lo per a ocupar qualsevol càrrec de l’equip directiu. En aquell moment estava proposat per l’actual directora com a Cap d’Estudis.
La Conselleria d’Educació, després de seguir els tràmits pertinents, va sobreseir l’expedient i Joan Baptista Malonda Grau va estar anomenat com a Cap d’Estudis en desembre passat.
A mitjan curs va eixir al DOCV la normativa per a l’elecció de directores i directors en aquells centres on calia, on hi figurava Almoines.
Tant el Claustre com el Consell Escolar valoraren que era coherent que es tornara a presentar el mateix equip directiu que feia un any, en el qual Joan Baptista Malonda Grau constava com a Director.
L’equip educatiu acceptà la proposta, amb un sol canvi per qüestions personals, i presentà el corresponent projecte de direcció i el currículum del candidat a la direcció, segons la normativa establerta.
El dia 5 de març del present a l’escola d’Almoines es reuní la comissió avaluadora del projecte i el currículum, i ho valorarà en un total de 43 punts sobre un màxim possible de 50, que en xifres de la puntuació decimal equivaldria a 8,6 punts sobre un màxim de 10.
Hui s’ha tancat tot els procés legal amb l’anomenament de Joan Baptista Malonda Grau com a director de l’escola, el qual ha proposat de forma immediata la resta de l’equip directiu, a la secretaria Rosa Aparicio Almiñana i a Julia Salort Serra com a Cap d’estudis, segons constava al projecte de direcció que es presentà.
Durant aquest curs destaquem i fem incidència de forma especial que l’escola amb l’equip directiu actual, sota la direcció de Mª Rosario Furió Vita ha continuat amb la mateixa trajectòria i projecte d’escola i ha fet noves aportacions per a la seua millora, per la qual cosa rep de forma sincera el nostre agraïment. Igual que agraïm les nombroses mostres de suport, adhesions i premis que ha rebut l’escola a partir de la injusta valoració negativa que va impedir la continuïtat de l’anterior equip directiu. Continuïtat que ara torna a ser una realitat.
Se’ns fa difícil d’entendre que unes persones i un projecte educatiu que fou valorat negativament fa un any, per la qual cosa es va impedir la seua renovació, ara després d’un curs siga valorat molt positivament i anomenat de bellnou com equip directiu.
Legalment tot el procés ha seguit la normativa escaient, però si les lleis permeten que en el termini d’un any es negue la renovació d’un equip directiu per a després ser aprovada la seua elecció, es fa necessari urgent una modificació de la normativa establerta per a la renovació del càrrecs directius, una modificació en la línia de donar-li més autonomia als claustres i als consells escolars per a la renovació de la direcció i de l’equip directiu dels centres educatius, en definitiva més democràcia.
Almoines a 25 de juny de 2009

La cambra presidida per Francisco Javier Rojo
del PSOE, contracta intèrprets diferents per a les dues variants de la mateixa
llengua.

Aquest atac a la unitat de la llengua no ens
afecta només als valencians. Els atacs al català ens pertanyen a tots, així que
com podem esperar ben poca cosa de la Generalitat Valenciana, menys encara del
Govern de l’Estat, potser el govern del tripartit té la decència de renunciar a
l’intèrpret de català.

més…

Segons l’Avui.cat.

Els consellers i senadors de la Comissió
General de les Comunitats Autònomes del Senat, on aquest dijous participa el
vicepresident de Política Territorial, Manuel Chaves, i el conseller
d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, disposaran de
set intèrprets dels què dos s’encarregaran de la traducció de les intervencions
en català, i un altre, segons fonts de la cambra, de les fetes en valencià.
També n’hi haurà dos per a l’euskera i dos més per al gallec. El Senat fa
aquesta mateixa distinció a la seva pàgina web, on els visitants troben l’opció
de visualitzar-la en català i en valencià, a més del gallec, l’euskera i
l’anglès.

Fonts de la cambra presidida per Francisco
Jaiver Rojo apunten que l’ús d’intèrprets per a català i valencià la Comissió
General de les Comunitats Autònomes deriva de la modificació del reglament de
la cambra alta que es va aprovar per tots els grups al setembre del 2005, i que
s’aplica des d’aquell moment. En total el Senat té seleccionats 25 intèrprets
de totes les llengües cooficials que assisteixen a les sessions quan se’ls
sol·licita, però que no són personal intern de la cambra.

L’article 56 de la reforma del 2005 estableix
que les intervencions de les sessions de la Comissió General de les Comunitats
Autònomes es podran fer “en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter
d’oficials en alguna Comunitat Autònoma, d’acord a la Constitució i al
Corresponent Estatut”, fet que, segons fonts del Senat, porta a fer la
traducció al valencià perquè l’Estatut del País Valencià estableix que la seva
llengua cooficial és “l’idioma valencià”.

Els intèrprets de la Comissió General de les
Comunitats Autònomes tenen com a única funció traduir les intervencions que es
facin en les llengües cooficials al castellà. La segregació entre català i
valencià també es va aplicar el passat dilluns, en una sessió de la Comissió
General de les Comunitats Autònomes en què va participar el ministre de Foment,
José Blanco, i el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, a més de representants de
totes les comunitats autònomes. També en la penúltima sessió del 23 d’octubre
del 2008, on va participar l’aleshores ministra d’Administracions Públiques,
Elena Salgado, en què el cost de la traducció va ser de 6.500 euros.

Però aquesta guerra
no la deuen tenir guanyada del tot els polítics d’un i altre color, perquè
continuen fomentant el conflicte, els uns amb batalles perdudes contra el
català o a favor de l’aigua i les paelles, alimentant i tenint cura dels
feixistes. Els altres, impassibles, es miren a distància com aquests feixistes
agredeixen les persones de bé: els atemptats contra la llibreria Tres i Quatre,
els atacs contra els casals Jaume I, contra Ca Revolta o el tancament de TV3,
sense moure un dit. Tots conscients que la ciutat de València és la clau que
obre tots els panys, tal com va dir el poeta. Però, malgrat tot això, hem de
tenir confiança en el futur, València també és una ciutat resistent, que ha
sabut suportar estoicament durant segles tots aquests embats, no està tot
perdut, els seus carrers encara conserven les empremtes d’Ausiàs Marc, Fuster,
Estellés o Joan Martorell, entre d’altres. Estic convençuda que el futur és
esperançador per a la ciutat, el jovent no es deixarà ensarronar per aquests
polítics de pa sucat amb oli tan fàcilment com ho van fer els seus avantpassats
i se sentiran orgullosos de formar part d’una cultura mil·lenària, de parlar
català i de viure en una de les ciutats més importants dels Països Catalans.

Gemma Pasqual i
Escrivà

Festa literària i musical per conèixer el
llibre de contes AZ, de Núria Cadenes.

Una servidora farà la presentació. Hi haurà
lectura de contes a càrrec dels actors i les actrius Pepa Alòs, Vicent Grande,
Albert Iborra, Pepa Juan. I música, també, amb Manuel Garrido (guitarra) i
Samuel Iborra (harmònica i percussió).

Tot això serà demà divendres 12 de juny, al
Casal Camp de Túria d’ACPV, a les 20 h. (Av. dels Furs, 17, baix) Llíria.

Perifèric Edicions es complau a convidar-vos a
la presentació del poemari

Solatge

De Jaume Pérez Montaner

a càrrec de Marc Granell i de Ramon Guillem

Dijous, 11 de juny, a les 19,30 hores,

a la Casa del Llibre, de València

més…

Solatge de Jaume Pérez Montaner

Premi Benvingut Oliver 2008

El que el vent i la pluja ens ha deixat, com
la roca, com l’arbre, fidels al lloc on són, com el tarquim o el fang, com un
grapat de pols, tot allò que és tan nostre. Ara comença el poema: solatge.

Rus crida «Arriba España» després de negar-se
a retirar els títols a Franco

El President de la Diputació i alcalde de
Xàtiva Alfonso Rus (PP) va respondre amb un “Arriba España!” quan
l’oposició de l’Ajuntament de Xàtiva, va tornar a recriminar-li el manteniment
del títol d’alcalde honorífic al dictador Franco.

més…

En el ple d’aquest divendres el líder del
PSPV-POSE va assegurar que no tornaria a demanar que l’Ajuntament retire les
distincions que es van atorgar a Francisco Franco durant la dictadura. El
principal grup de l’oposició havia fet aquesta demanada en dos ocasions
anteriors. Roger Cerdà es va dirigir a Alfonso Rus i li va dir que «el dia que
deixe de ser alcalde, Franco no tindrà aquests títols honorífics». Alfonso Rus
aleshores va respondre amb un «Arriba Espanya» que va deixar els presents
bocabadats.

Cerdà novament va intervenir i va assegurar
que ell mai diria aquesta frase i fins tot va acusar a Rus d’haver-li fet
gràcia les paraules que acabava de pronunciar. Finalment, el líder del
PSPV-PSOE va recordar que l’alcaldessa d’Alacant havia aprovat una moció per la
qual Franco perdia els honors que l’Ajuntament d’Alacant va atorgar-li durant
la dictadura, i que l’anterior alcalde tampoc volia retirar. Rus va afirmar que
aquest fet “ni lo se ni me interesa”.

No sorprèn veure a aquest feixista expressant
així de clar el que pensa, tot i que no deixa de ser un fet lamentable. Rus ha
sigut denunciat pel sindicat STE-PV per insultar i amenaçar els professors, i
dir que hi hauria que “rematar-los”. Els lligams del PP amb el
franquisme són habituals i patents en aquests tipus de declaracions i actituds.

Els premis Samaruc 2009 de literatura infantil
i juvenil, es lliuraren a nit a la ciutat de València. Aquests premis
instituïts per l’Associació de Bibliotecaris Valencians arribaven a la seva 17
edició. Els guardonats van ser Manel Alonso, amb l’obra Conta’m un conte (Ed.
Brosquil) i Salvador Damià Insa, amb Mort d’un interí de secundària (Ed.
Marfil). També es lliuraren el Premi Bibliotecari de l’any, per a Mª Salut
Cubells i el Premi d’Honor de l’ABV, a Sento Beguer.

Enhorabona a tots els premiats!

més…

Si voleu més informació podeu consultar:

Els primers gestos del verd… Blog de Mercè
Climent

Uendos, Greixets i Maremortes

Bloc de Francesc Mompó

La mosca, una mirada íntima a l’assetjament
escolar

La Isona fuig del seu passat. Ha canviat
d’institut, després d’haver patit un mal tràngol, però les coses no seran
fàcils. L’experiència d’aquesta jove, víctima d’un assetjament escolar,
vertebra la novel·la ‘La Mosca’, de Gemma Pasqual.

més…

La violència entre joves té diversos rostres:
a vegades és més explícita i a vegades no tant, com si es tractés d’una guerra
de baixa intensitat, però tanmateix, igual de dolorosa. Aquesta violència de
baixa intensitat es produeix sovint a les aules i és coneguda com assetjament
escolar o ‘bullying’. Els qui la sofreixen van aguantant, els qui la presencien
van permetent i els qui l’exerceixen es van envalentint. Però potser a vegades
ja és massa tard. Has viscut mai una situació com aquesta? Has presenciat mai
l’assetjament o agressions cap a un company o companya? Qui sí que ha estat
víctima d’un assetjament escolar és la Isona, la protagonista de la novel·la
‘La Mosca’ , de Gemma Pasqual , guanyadora del Premi Benvingut Oliver 2007 de
Literatura Juvenil.

‘La mosca’, l’experiència de primera mà

Si la Isona ha de fugir de l’institut on
estudia, és perquè una mala experiència l’ha trasbalsat del tot: ha estat
testimoni directe del suïcidi d’un company de classe, el Marc, amb el qual
havia establert una relació molt íntima. Al nou centre, però, la situació
d’assetjament es torna a reproduir: les burles, les vexacions i els ultratges
tornen a aflorar i fan néixer la por, la vulnerabilitat i la fòbia a les aules
a la pròpia pell de la Isona. El malson es repeteix i la crueltat només es fa
suportable gràcies a l’ajuda dels seus nous amics, el Miquel i la Laila.

Descrita amb magistralitat, la història de la
Isona acosta el tema de l’assetjament als lectors interessats. I, pels que
vulguin capbussar-se en el joc intertextual que proposa aquesta prolífica
autora, podran descobrir-hi al·lusions a ‘El senyor de les mosques ‘, la famosa
novel·la de William Golding , i a un conegut poema de Joan Brossa .

Can Genís, l’Espai dels
Joves (Palafrugell)