“Conjugació en
primera persona és una llarga, atrevida, sostinguda meditació. Jo
l’evoque ara, en aquest migdia de Santa Ponça, d’una lluminositat
excessiva, d’una lluminositat indecent per moments, i experimente la
vehement necessitat de buidar-me de paraules ‘com qui vomita -de
matinada a un carreró amb llum de gas’, com escriu la poetessa. Recorde
o pense aquest llibre amb el prestigi instantani d’un núvol de pols en
un cel massa clar: veig, amb la mar pel mig, com un núvol de pols, com
un muntó de pols, el record d’aquest llibre, un profund llibre d’hores.
I em trobe en disposició, després d’haver amollat aquestes coses,
d’intentar honestament una aproximació a la producció de Carmelina
Sánchez-Cutillas, al seu món, que és, i no és un joc de paraules, un
món rebel, decididament rebel. Però és tard, és miserablement tard, i
he de passar a màquina aquestes elementals barbaritats, que voldrien
ser unes paraules de companyia, i he de pensar en deu o dotze coses per
les quals no tinc, ai de mi, ningun interès. És la vida, que diuen. “És
la mort, cavallers”, reclamaria jo, justament ofés. Però no
m’entendrien. Bé.”

(Vicent Andrés Estellés. “Les parets arrapades amb les ungles”, pròleg a Conjugació en primera persona. València: Impremta Successor de Vives Mora, 1969)

més

Normal
0
21

    «Ho deixe córrer»

   
M’he buidat de paraules, com qui vomita

    de
matinada en un carreró amb llum de gas.

    Ai,
també haguera plorat si les llàgrimes

   
fossen una cosa disponible i a mà

   
—com la clau de casa, el paquet de cigarretes,

    un
bitllet d’autobús— i ens les poguéssem traure

    de
la butxaca o del cabàs d’anar a la plaça.

    Ara
la meua gola, definitivament,

    és
un camí de suro, i els llavis són freds

    i
han començat a clivellar-se com un cànter vell,

    car
ja estava molt farta del «bon dia», «passe-ho bé»,

   
«anem-nos-en a la platja», «dona’m un bes», «sí», «no».

   
Estava farta de les converses lleugeres

    amb
les quals podríem formar un volum en dotzau,

    i
encara ens restaria un bon grapat de fulls

    per
fer paperines i omplir-les de tramussos.

   
Clar, que tot açò vol dir que file massa prim

    i
que alguns dies m’ensorra la tristesa,

   
perquè, realment, res no em sembla tan ver com un somni

    o
com les flors marcides que guardem anys i anys.

    A
voltes, per trencar el tedi i la rutina,

   
pintaria ninots per totes les façanes

    i
enviscaria arcàngels amb arrop i aigua-mel,

   
però… a l’ensems em lligue les mans i ho deixe córrer.

   
Conjugació en primera persona (1969) Carmelina Sánchez-Cutillas

Normal
0
21

L’últim Vaixell en el 2009 ha estat:

més

Normal
0
21

Normal
0
21

Lectura recomanada per a una Biblioteca
Escolar d’Educació Secundària Obligatòria pel Departament de Cultura i Mitjans
de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Inclòs en Il·lustrar i Escriure la Guerra
Civil, Guia de Lectura del Servei de Documentació de Literatura infantil i
juvenil

Llibres de literatura infantil i juvenil i de
coneixements que tracten de la Guerra i la Pau del Consorci d’Educació de
Barcelona.

Normal
0
21

“La
mosca” i “El lector”, novetats per llegir amb molt de gust

dilluns, 23 / febrer / 2009

Vols llegir? programa de recomanacions
literàries de Ràdio Nova, ens parla de La Mosca.

Piqueu aquí si voleu sentir el programa.

http://volsllegir.blogspot.com/2009/02/la-mosca-i-el-lector-novetats-per_23.html

més…

Normal
0
21

LA MOSCA, ASSETJAMENT A LES AULES de Gemma
Pasqual i Escrivà

Us presentem una història que indaga en un
dels problemes més greus que afecten la comunitat educativa, l’assetjament a
les aules, tractat per una de les autores de literatura juvenil més
prometedores del moment, Gemma Pasqual i Escrivà.

El personatge central de la seva obra,
titulada LA MOSCA, ASSETJAMENT A LES AULES, és la Isona, una jove adolescent
que fuig del seu passat. La Isona ha canviat d’institut, després d’haver patit
un mal tràngol, una mala experiència que li ha trasbalsat per complet, arran de
ser testimoni directe de la mort d’un company de classe, el Marc, amb el qual
havia establit una relació ben íntima.

Al nou institut, però, la situació
d’assetjament que va haver de partir abans del canviar-se’n, es torna a
reproduir, i la sensació de por, de vulnerabilitat i de fòbia a les aules torna
a imposar-se, com els malsons que, una vegada i altra, la trastornen i la
mantenen en vil. A poc a poc, Isona veu com el setge es fa cada vegada més
estret, més cruel, més insuportable, i que els seus nous amics, el Miquel i la
Laila, esdevenen també objecte de les burles, de les vexacions, dels ultratges
i dels colps dels seus assetjadors, amics al seu torn dels antics assetjadors
de l’institut on la Isona va ser testimoni del suïcidi del Marc. Però
l’aparició, des del principi de la història, de Joan, cosí germà del Marc,
suposa un canvi substancial en el que se suposa que hauria de ser el desenllaç
d’un cas d’assetjament. Joan serà el desllorigador que farà que la trama
d’aquesta novel·la que tracta un tema tan actual com oportú, com és el de
«l’assetjament a les aules» –així és com subtitula l’autora el llibre–, acabe
d’una manera tan inesperada com eficient per al lector.

LA MOSCA, ASSETJAMENT A LES AULES, es obra de
Gemma Pasqual i Escrivà, nascuda a Almoines, l’any 1967. Amb aquest llibre va
ser guadonada amb el Premi de narrativa juvenil Benvingut Oliver 2007. Llibre
editat per Perifèric Edicions, Catarroja, en aquest passat any 2008.

Normal
0
21

XXI ARRIBADA DEL MORO MACLET

Normal
0
21

Dissabte 21 de febrer

Normal
0
21

21.00 h.
Proclamació de la independència del Califat de Benimaclet a la seu de
l’Assemblea a càrrec d’una personalitat destacada del nostre país.

més…

Normal
0
21

XXI ARRIBADA DEL MORO MACLET

CARNESTOLTES A BENIMACLET

Divendres 20 de febrer

18.00 h. Festa
infantil amb xocolatada i jocs Taller de muixeranga per als xiquets a càrrec de
la Muixeranga de València,a la seu de  
l’Assemblea de Veïns de Benimaclet.

21.00 h.
Sopar de Comares a la seu de l’Assemblea de Veïns de Benimaclet.( CONFIRMEU L’ASSISTÈNCIA )

Dissabte 21 de febrer

19.30 h. Eixida
de la cercavila des del local de l’Assemblea, amb  el Tirant, l’Ajuntament Carnestoltenc, la participació de gent
disfressada del barri, les filades de moros, colles de muixeranguers “Muixeranga de València” i colles de
dolçainers i tabaleters d’arreu del país.

TROBADA DE DOLÇAINA I TABAL- BENIMACLET 2009

“SENSE DOLÇAINA I TABAL NO HI HA REVOLUCIÓ”

20.30 H. Encontre
del Tirant amb el Moro Maclet i els Dimonis de Benimaclet (a Baró Sant
Petrillo-Leonor Jovani).

21.00 h.
Proclamació de la independència del Califat de Benimaclet a la seu de
l’Assemblea a càrrec d’una personalitat destacada del nostre país.

21.30 h. Sopar al
local de l’Assemblea.

CARNESTOLTES 2009

ORGANITZADOR: Assemblea de Veïns de Benimaclet

Normal
0
21

Des del passat 4 de desembre, 
el topònim CALP és l'únic oficial 
d'aquesta

localitat de la Marina Alta, 
gràcies a l'aprovació pel 
ple municipal  

d'una proposta del BLOC, 
que va comptar amb l'oposició 
del PSOE.

Unes setmanes més tard, 
un grup d'europeus residents a Calp, 
amb el suport

recollida de signatures 
en contra de l'oficialització del topònim històric

de la localitat.


més...

Normal
0
21

L'aprovació definitiva de la denominació CALP haurà de ser ratificada per la

Generalitat Valenciana, així que et demane que envies un correu a

elmeunomescalp@hotmail.com, on només has d'indicar el teu nom i el teu NIF.

Les signatures favorables a la nomenclatura tradicional d'aquesta ciutat seran

lliurades al Registre General de l'Ajuntament de Calp.

Forasters vindran, que de casa ens trauran. EL MEU NOM ÉS CALP!

Més informació sobre la campanya, ací <http://mascarat.blog-activo.com/> ..

Carta de l’Eliseu Climent:

Benvolgut amic /
Benvolguda amiga:

        
El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també
al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern
de la
Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3
(malgrat que el de la
Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de mo­ment,
ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i
Alginet (que donen cobertura a l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a
més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del
Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a
Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en
el món glo­balitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió
interna potent podrem sobreviure En aquest sentit, la nostra llengua (“el nostre
valencià, el català de tots”, que deia Enric Valor), si no té ins­truments
de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur
més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de
televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les
nostres senyes d’identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i
sig­nificatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d’explicitar que
mai més no se l’anomene “Francesc”: diu que és “Francisco” només. Ja no accepta
ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major
cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de
Cata­lunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser
una altra prioritat del Govern valen­cià. Però el president Camps, mentre
que ja s’ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha
fet ni una sola amb els presidents català o balear.

més…

Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a
Europa. Però és justament d’Europa, d’on pot eixir la solució a aquest trist
atemptat a la llibertat d’informació i a la llengua. Per què d’Europa? Doncs
perquè el Congrés espanyol va aprovar l’any 2000 la Carta Eu­ropea de les
Llengües Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es
comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de
ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o
pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la
retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta
llengua. Es comprometen, a més, a ga­rantir que no sigui imposada a la
premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la
informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua
regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d’aplicar
aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de
Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua
catala­na, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les
que vindran). Per tant, que una per­sona d’Alcoi, Vinaròs o Castelló puga
veure no només TV3, Canal 9.. sinó també IB3, la televisió de Ma­llorca… I
com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una
possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet
presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d’un mínim de 500.000
signatures de tot l’estat. L’objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que
podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit
viure-la per a projectes importants.

        
El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen
“voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d’Obama, l’inimaginable
i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i
treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que
va dir el comte-duc d’Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem
de trencar aquest mite, com l’han trencat tanta gent de la nostra història, des
de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset
(el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de
Valèn­cia, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem
liquidat entre tots l’absurd projecte de fer l’assignatura de Ciutadania en
anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de
llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.

        
Tots
tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat.
Per
això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar
aquests temes amb els representants d’Acció Cultural que hi
acudiran.

Endavant.

Eliseu
Climent

President
d’ACPV

Dates d’actes INFORMATIUS
AL PAÍS VALENCIÀ (SETMANA DEL 9-14 DE FEBRER)

ALCOI
DIMARTS 10 DE
FEBRER A
LES 20:00h Centre Ovidi Montllor, C/ Vistabella, 8

MONTAVERNER
DIMARTS 10 DE FEBRER A
LES 20:00h Saló d’actes casa
cultura, C/nou núm. 7

BENICÀSSIM
DIMARTS 10 DE
FEBRER
A LES 20:00h Casa de la Cultura

LES
ALQUERIES
DIMECRES 11 DE FEBRER A LES 20:00h Casal Jove

PEGO
DIMECRES 11 DE
FEBRER
A LES 20:00h Casal Cultural (C/ Pla de la Font, 24)

TORREBLANCA
DIMECRES 11 DE
FEBRER
A LES 20:00h Biblioteca (Plaça Sant Bartomeu, 1)

XERACO
DIMECRES 11 DE
FEBRER
A LES 19:30h Casa de Cultura

AGULLENT
DIJOUS 12 DE FEBRER A
LES 20:00h Casa de Cultura C/Major
4

FAURA
 DIJOUS 12 DE FEBRER A LES 19:00h Saló d’Actes de
l’Ajuntament

IBI
DIJOUS 12 DE FEBRER
A
LES 20:00h Centre Social Polivalent, C/ Doctor Ferran, Sala
A

CASTELLÓ
DIJOUS
12 DE FEBRER
A LES 19:30 Casal d’Acció Cultural, C/ Mare de Déu de la Balma,
1.

BETXÍ
DIJOUS
12 DE FEBRER
A LES 19:30 Fundació Noves Sendes, Avda Primer de Maig,
23.

ALBORAIA
DIJOUS
12 DE FEBRER A
LES 20:00 Casa de Cultura.

CATARROJA
DIJOUS
12 DE FEBRER
A LES 20:00h Casal Jaume I Horta Sud, Plaça Major, 6

ONTINYENT
DIVENDRES 13 DE
FEBRER
A LES 20:00h Casal Jaume I de la Vall
d’Albaida Parc del Mestre Ferrero 19-20 (Baixos)

GANDIA DIVENDRES 13 DE FEBRER A LES 19:30h
Fundació Casal Jaume I, C/ Dona Teresa, 2

VALL
D’UIXÓ
DIVENDRES 13 DE FEBRER A LES 20:30h
Casal Jaume I (C/ Almenara, 11)

CARCAIXENT
DIVENDRES 13 DE
FEBRER A
LES 20h Casal Jaume I (Avda Joan XXIII, 78-baix)

MURO
DIVENDRES 13 DE
FEBRER A
LES 20h. Centre Social Matzem, sala d’audiovisuals, Plaça del
Matzem

BENEIXAMA
DISSABTE 14 DE
FEBRER A
LES 18h Centre Social, Avda de Villena, 11.

ATZENETA
DISSABTE 14 DE FEBRER
A LES
19h a l’Ajuntament, Plaça Major, 2.

OLIVA, DISSABTE 14 DE FEBRER A LES 20h Casal
Jaume I (Passeig Gregori Maians, 3.

Segons l’informe DITCA, elaborat per la Conselleria d’Educació, les escoles i els instituts valencians van notificar un total de 995 casos de violència escolar. En ell, també es rebel·la que el 9% dels escolars d’entre 13 i 17 anys es reconeixen agressors.

més

Jokin tenia 14 anys quan es va tirar al buit prop de sa casa, en Hondarribia, al setembre de 2004. Patia assetjament escolar des de feia un any. El seu cas va ser el revulsiu que va fer a la societat prendre consciència del problema. Segons les estadístiques del Govern valencià, el 80% dels maltractadors són hòmens, un percentatge majoritari també per a les víctimes, amb un 60% del total. Aquest mateix informe apunta a una prevalença dels casos d’agressió física sobre la psicològica en les situacions d’assetjament escolar. De fet, set de cada deu expedients arrepleguen aquest tipus d’agressions, front al 40% que incorporen el component psíquic. El perfil de l’agressor, segons aquest departament, és el d’un xiquet de catorze anys, mentre que el de víctima està representat per un jove, també baró, de 13 anys d’edat.

Normal
0
21

En Ferran és un noi molt simpàtic de 6è de
primària, podeu sentir com llegeix un fragment de la novel·la en aquest enllaç.

http://www.goear.com/listen.php?v=01d40eb

més….

Normal
0
21

Ferran:

aquest llibre m’ha agradat molt perquè es d’un
nen que te la malaltia de Hodgkin i s’enamora d’una nena i gràcies a aquesta
nena, després de molts anys, en Roger, es cura i es fa “novio”
d’aquesta nena que es diu Ona. L’Ona li diu si es vol apuntar al seu grup de
diables i ser el gran dimoni de la festa i en Roger accepta. És un llibre molt
interessant. Us el recomano a tots i a totes.

Autora: Gemma Pasqual i Escrivà.

http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/2009/01/roger-lo-pelat.html

Normal
0
21

TV3, El Punt del PV i ara Saó.

més…

Normal
0
21

Hola, amic, Hola, amiga,

Necessitem de la teua col·laboració;

Imaginem que ja coneixes SAÓ, una revista feta
al País Valencià i en valencià, i que

porta 32 anys (!) eixint cada mes, per tal de
fer un poc més digne el nostre País.

Doncs bé, la nostra benvolguda Conselleria de
Cultura no ha respectat les canes i,

sobtadament, ha anul·lat tots els contractes
que mantenia amb la revista

(principalment, els exemplars que rebien centres
d’ensenyament i biblioteques).

No podem amagar que aquest colp ha fet
perillar el nostre futur, fins al punt de

plantejar-nos el tancament de la publicació
periòdica més antiga del nostre País.

Afortunadament, hem pogut salvar, de moment,
la situació.

Per tot això és pel que ens posem en contacte
amb tu. Per consolidar i salvaguardar

un dels referents de la nostra cultura. Estem
convençuts que, ara més que mai, és

necessària la presència de SAÓ a les nostres
terres. I, per garantir aquesta

presència, és necessari el teu suport.

Concretament, necessitem dels teus contactes
perquè els faces arribar els documents

que adjuntem (butlleta de subscripció i
portades any 2008), a fi d’aconseguir

augmentar el volum de persones, grups i
institucions que ens facen costat.

Gràcies per la teua estima i col·laboració

PD. Una vegada emplenada la Butlleta de
Subscripció, feu el favor d’enviar-la a

alguna de les següents adreces de SAÓ:

Per correu ordinari:   C/ Àngel de l’Alcàsser, 14-12. 46018 València

Per correu-e (escanejada):   sao@arrakis.es

Per fax:  
96 370 57 55